Tinc la sort de treballar en una escola que acaba d’aprovar en assemblea que vol ser una comunitat d’aprenentatge. Durant tot el procés, hem dialogat amb moltes de les persones que han ajudat a aconseguir fer este pas endavant. Totes elles estaven d’acord que com a comunitat educativa volem transformar i millorar les vides presents i futures del nostre alumnat i de les persones que, d’una manera o altra, formem part de la comunitat educativa. Per tal d’aconseguir-ho, ens hem compromés a recolzar-nos en les evidències científiques que han demostrat més impacte i que ens serviran de guia per a assolir el somni.
Independentment del que se sol pensar, el que és important no és on s’aprén, sinó el què, com i amb qui. És a dir, la quantitat d’interaccions de qualitat que es produeixen en este espai.
D’altra banda, hi ha alguns factors, identificats per la investigació educativa, que sí que són capaços de generar transformació real: els docents i les famílies, persones voluntàries, treballadors i treballadores no docents del centre, la participació de la comunitat. Tothom, això sí, ha d’anar de la mà, en comunitat, i treballar junts i juntes per la consecució dels somnis comuns.
En primer lloc, els i les docents són fonamentals. Les altes expectatives que es tinguen sobre l’alumnat són claus. Així mateix, tan important com les perspectives que es tinguen sobre els xiquets i xiquetes és saber com aconseguir-les. Per això, una formació dialògica del professorat, que es basa en evidències científiques, assegurarà que s’apliquen amb rigor les actuacions educatives adequades.
En segon lloc, les famílies, treballadors i treballadores dels centres educatius i persones voluntàries són fonamentals. En este sentit, és important matisar que no qualsevol participació és capaç de generar millores. Per tal d’aconseguir l’escola que volem, tots i totes, en la mesura que siga possible, han de poder col·laborar en la presa de decisions (participació decisiva), en la realització i anàlisi d’avaluacions (participació avaluativa), i en activitats educatives dins i fora de les aules (participació educativa). Això implica que les portes del centre romanguen obertes, metafòricament parlant, perquè qui ho desitge puga entrar a participar en grups interactius, tertúlies en qualsevol de les seues varietats, formar-se en allò que necessita i opinar, avaluar i aportar idees per a la millora del centre educatiu a les assemblees que es convoquen. És importantíssim, això sí, que la participació del tipus que siga tinga en compte que la validesa dels arguments depén de què es diu i no de qui els diu. Així s’aprofita tot el potencial que la intel·ligència cultural de les persones pot aportar.
Pel que fa a l’alumnat, està clarament identificat que la diversitat vinculada al nivell socioeconòmic, origen ètnic, religió, nacionalitat, etc. és un factor que quan s’organitza el centre perquè es done una educació realment inclusiva no predetermina ni el nivell acadèmic ni la qualitat d’una escola. Per això, treballar pel bé dels xiquets i xiquetes suposa rebutjar qualsevol tipus d’exclusió que els supose una barrera. Això sí, com a responsables hem de tractar de garantir que el nostre alumnat estiga en un espai segur, exempt de violència de qualsevol tipus. L’alumnat ha de tenir veu, opinió i capacitat de decisió, i per a poder expressar-la cal que se senta lliure.
Les administracions també són importants perquè una escola siga capaç de generar l’impacte al qual aspirem, però només passa quan les decisions que estes prenen estan en sintonia amb les investigacions científiques.
Aconseguir el somni és un treball tan complex i ardu com apassionant i motivador. Fa anys que els centres educatius que són Comunitat d’Aprenentatge compleixen els seus somnis. Tant de bo cada vegada hi haja més que se sumen al camí de la ciència i així es possibilite la millora de les vides de totes i tots.

Mestra de primària i d’educació musical. Directora del CEIP Eres Altes de Riba-roja de Túria