La importància de transmetre la cultura i les tradicions a la família i a l’escola
Les comunitats on vivim, les famílies, les institucions… Totes elles tenen i mantenen unes tradicions. De vegades de forma més conscient i d’altres quasi sense adonar-nos de la seua existència, però totes influeixen d’una manera o una altra en el desenvolupament de la personalitat.
En primer lloc, crec que és important definir què entenem per tradició. Ens acollirem a com la descriu la Guia del Centre d’estudis sobre la infància de Yale en el capítol 26, quan diu que una comunitat es defineix per les seues tradicions: els valors, les creences, les paraules i els símbols, els aliments i les cançons que comparteixen i les activitats habituals dels seus membres. Potser no ens hem parat a pensar en quines són les tradicions familiars, o les tradicions als nostres centres educatius, però val la pena fer-ho per la importància que té en el desenvolupament de la infància, ja que totes les tradicions poden servir per a conferir sentit i suport emocional a la vida infantil. Segons la citada guia, la infància que no té tradicions familiars aprén altres tradicions que troba al carrer o a “l’escola de la vida”. Per tant, deixar-ho a l’atzar no seria l’opció si volem garantir la transmissió dels valors que la majoria de persones defensem, com ara la justícia, el respecte, l’amabilitat, l’esforç o la generositat.
La transmissió de la cultura familiar o la cultura d’un centre educatiu els ajudarà a construir valors personals que orienten la conducta i conformen el caràcter. Per exemple, les comunitats podem transmetre idees molt preuades com ara el valor de l’esforç, de la responsabilitat o de lluitar contra les injustícies de manera pacífica. La millor manera de transmetre-ho és amb l’exemple, perquè de ben poc servirà si només ho diem. Podem dir frases que ajuden a crear el sentiment de pertinença a esta cultura com “en esta família valorem l’ajuda” o “en esta família ens esforcem per tal d’assolir els somnis”. També des de l’àmbit educatiu podem dir “en esta escola els amics i les amigues es tracten bé sempre”, deixant clar que ser així forma part de la cultura escolar.
El meu avi era una persona molt treballadora que em va ensenyar el valor de l’esforç i de la feina; tots els dissabtes l’acompanyava a la feina i vaig compartir gaudir amb ell molts moments que agraïsc de manera infinita. Com a exemple diré que diverses persones de la meua família ens identifiquem amb este valor familiar que no quedarà només en nosaltres, sinó que ho podem seguir transmetent a les nostres famílies i llocs de treball. Segur que haurem escoltat alguna vegada allò de “es nota que véns d’este col·legi” o “vens d’una família de lluitadors”. Algun o alguna pot estar pensant que si les tradicions familiars no són bones, és millor no compartir-les. En este cas, es poden crear noves tradicions que siguen les que es transmeten d’ara endavant.
Les tradicions, com hem comentat al començament, poden ser molt diverses; des dels actes festius, tocar música en família o les activitats que es realitzen a les celebracions fins a anar a la biblioteca a triar llibres, fer regals per Nadal als xiquets i xiquetes sense llar o ajudar a l’escola a qui ho necessita. Pensar en les tradicions i cuidar les que volem posar en valor ens pot ajudar a recuperar alguns dels valors que diem que “s’han perdut”, perquè és responsabilitat de tots i totes mantenir-los vius generació rere generació.
[Imatge: Unsplash]