S’ha publicat recentment l’entrevista a una autora d’un llibre, en la qual s’esmenta tres vegades la Xina i les tres amb coses negatives. Estic fent un treball de màster sobre moviments en contra de la violència de gènere en Tangshan. La meua mare té 50 anys i la meua àvia 80; les dues m’han recolzat en les idees igualitàries i la continuació dels meus estudis. La meua mare m’ha mantingut sempre i, encara que ara treballaré amb contracte, ella em diu que si vull ho continua fent fins que acabe els meus estudis. No és una excepció; la majoria de les mares xineses fan costat a les seues filles perquè estudien.
La meua mare està molt agraïda a la meua àvia i besàvia perquè també li van donar suport perquè continuara estudiant. No feu cas d’eixa autora que, en lloc de reflectir la realitat de les dones xineses, llança prejudicis sobre nosaltres que no caben en una educació no sexista i no racista. A més, ella parla de les relacions entre mares i filles de forma molt negativa i distorsionada; jo mai parlaré així de les mares i àvies. Només com un exemple més, Guimei Zhang és una dona de 65 anys que ja ha proporcionat educació secundària gratuïta a més de 1600 xiques, la majoria de les quals són de zones rurals i d’extrema pobresa.
Porte poc temps en occident i vull tindre molt bones relacions amb vosaltres; algunes m’esteu ajudant molt. Per favor, no feu cas dels qui escriuen prejudicis sobre nosaltres, les nostres mares i les nostres àvies. M’agradaria eliminar els estereotips sobre la Xina donant una imatge més objectiva, més real. Per favor, transmeteu eixa visió no sexista ni racista sobre nosaltres al vostre alumnat; així viurem millor totes i tots.
[Imatge: Pexels]