En 1901, el mateix any en què Ferrer i Guàrdia va crear l’Escola Moderna a Barcelona, i en el qual Maria Montessori es va proposar aprofundir en l’educació com a element de canvi, Rabindraranth Tagore va fer brollar l’escola de Santiniketan, en l’actual Bengala Occidental de l’Índia.

Tagore, qui en 1913 va guanyar el primer Premi Nobel de Literatura concedit a una persona no europea, anteriorment, ja havia mostrat interés per les possibilitats de canvi i transformació social que oferia l’educació i el coneixement. D’esta manera es va veure impulsat per estes idees per a crear un espai de formació en una zona rural de l’Índia, en la qual s’oferia l’oportunitat de rebre una educació fonamentada en ideals de renovació. La insatisfacció que sentia pels records relacionats amb l’educació i les escoles regulars de l’Índia li va espentar a crear una escola completament distinta.

A l’escola, Tagore va promoure el coneixement de les arts, la música, la poesia i les disciplines del coneixement aportades pel professorat per a forjar un entorn de llibertat i esperit crític.

Amartya Sen, alumne de l’escola, qui va guanyar el Premi Nobel d’Economia el resumia així en el seu llibre “Una llar en el món” (2021):

La idea que exercir la llibertat ha de desenrotllar-se al mateix temps que la capacitat per a raonar va anar quedant-me clara a mesura que avançava la meua educació en Santiniketan (p.63)

i conclou:

L’excepcional importància d’eixa combinació -lliberteu i raó- m’ha acompanyat tota la vida (p.64)

Estes idees renovadores de l’educació, permetien, a l’alumnat d’eixe llogaret rural, entrar en contacte amb el més alt coneixement, les obres de Shakespeare, el coneixement científic i matemàtic de l’època, els fonaments històrics de l’Índia, però també de la resta del món, etc. A més, l’ambient de diàleg i interacció, vocables actuals relacionats amb la millora educació basada en la investigació científica, s’albiren mitjançant els relats que expressen les possibilitats de conversa de l’alumnat amb el professorat, de resposta a la curiositat cultivada pels docents i pel vincles personals creats i distribuïts en diversos dels materials històrics sobre la matèria.

Coincidix, tornant al principi, que, a milers de quilòmetres, altres propostes educatives amb el compromís i la il·lusió per la millora educativa i social van sorgir en eixa mateixa època, com van ser les iniciatives educatives de Ferrer i Guàrdia, Maria Montessori, John Dewey o la Institució Lliure d’Ensenyança.

Hui, com ahir, seguix en peus eixe repte de transformació educativa que done resposta a les necessitats de la ciutadania. Els fonaments per a avançar, ara, es poden condensar en accions educatives basades en la investigació científica amb impacte social. Les Actuacions Educatives d’Èxit no sols tenen eixe mateix propòsit que somiava Tagore quan va crear Santiniketan, sinó que fan arribar eixe somni en forma de realitat, perquè ja han demostrat la seua validesa i la seua transferibilitat a qualsevol context.

Imatge: El centro Escocés de estudios Tagore
+ posts

Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.