En aquestes dates d’inici de curs, la il·lusió davant el repte d’un nou any acadèmic es fa visible en la majoria de les persones; l’alumnat, per retrobar-se amb els companys i companyes; les famílies, pel retorn a la rutina plena d’aprenentatges dels seus fills i filles; i el professorat, per reprendre les tasques d’alta responsabilitat en la millora de l’educació del seu alumnat.
Aquesta il·lusió no fa invisibles les dificultats que planteja l’educació actual i és per aquest motiu que el compromís del professorat amb la millor educació s’ha de reforçar de manera intensa.
La clau principal del canvi que identifica la investigació és, tal com apareix en nombrosos espais, la formació del professorat. Però, el tipus de formació, la manera i els fonaments sobre els quals es basa són els elements que ajuden a diferenciar la formació que perpetua les desigualtats i aquella que és capaç de construir un camí i un entorn que transforme aquesta situació de partida per a tot l’alumnat.
Basar la formació en les evidències científiques d’impacte social i en les seues bases pedagògiques marca la diferència. Aquells centres educatius que compten amb espais de formació a l’inici de curs per al seu professorat nou que, a més, estructuren una formació de qualitat, amb tertúlies pedagògiques dialògiques sobre autors i investigacions capdavanteres, i que, al mateix temps, analitzen els resultats i l’impacte que té aquesta formació en les actuacions que duen a terme, són centres educatius que marquen la diferència.
A l’inici de curs faciliten el coneixement sobre les bases i les accions que es duen a terme, però això no es queda ací. Durant el curs dialoguen sobre bases teòriques o científiques que estimulen l’augment de la qualitat en l’aplicació d’aquestes actuacions d’èxit. I reflexionen sobre els aspectes de millora i són capaços d’analitzar críticament comptant amb les veus de les diferents persones implicades, fins i tot amb l’alumnat i les famílies.
Els exemples de centres que fa més de 10 anys que desenvolupen aquest tipus d’accions mostren que els seus èxits es tradueixen en un increment del coneixement pedagògic i pràctic, una major aplicació de les actuacions d’èxit, un enfortiment de la convivència de la comunitat i un augment del benestar del professorat, tant a nivell col·lectiu com individual. D’aquesta manera es confirma que la vocació que tenien per aquesta professió es veu recompensada per la realitat que viuen.
Imatge: Unsplash
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.