A vegades, des de debats educatius allunyats de l’evidència científica, s’ha qüestionat si és beneficiós o, per contra, perjudicial que en l’etapa d’educació infantil (0-6 anys) es plantegen aprenentatges d’alt nivell que suposen reptes cognitius per a xiquets i xiquetes. Al llarg de més de vint anys d’experiència en escoles, he participat en nombroses converses d’este tipus. Algunes veus defenien que en estes edats havien de prioritzar-se enfocaments centrats exclusivament en el joc lliure, sense la guia de persones adultes, atorgant una importància secundària als aprenentatges acadèmics per considerar-los inapropiats o fins i tot negatius.
No obstant això, mentres se sostenia esta postura, també era freqüent escoltar preocupacions sobre l’escàs vocabulari amb el qual arribava part de l’alumnat a les aules. En moltes ocasions, la responsabilitat requeia exclusivament sobre les famílies, sense reparar en una contradicció evident: si considerem important estimular el desenrotllament lingüístic de la infància, per què renunciar precisament des de l’escola a generar les oportunitats d’aprenentatge que poden afavorir-ho?
Més enllà de les opinions personals, l’educació ha de tindre el suport del coneixement científic disponible per a contribuir a la millora social i garantir el màxim desenrotllament de tots els xiquets i xiquetes, sense exclusions. Les principals aportacions de la psicologia, la pedagogia i la neurociència coincidixen en una idea fonamental: les primeres edats constituïxen un període especialment sensible per al desenrotllament cognitiu i lingüístic, i les oportunitats educatives de qualitat resulten particularment rellevants per als qui partixen de situacions de major vulnerabilitat.
Ramesh (2022) arreplega en este capítol que el desenrotllament del cervell humà experimenta un creixement significatiu en els primers dos anys de vida, establint les bases per al seu desenvolupament estructural i connectiu a través de la infància, l’adolescència i l’edat adulta. També ens recorda que la disponibilitat d’oportunitats educatives que tinga el xiquet o la xiqueta facilitarà el desenvolupament de la seua capacitat cognitiva, ja que les connexions neuronals en el cervell es reconfiguren a mesura que s’aprén i s’adquirixen noves habilitats i experiències.
Bruner (2012, p.140), des d’una perspectiva psicològica, aclaria que «la preparació no sols naix, també es fa» i que «la ment del xiquet no es mou cap a nivells més alts d’abstracció com la marea quan puja» (2012, p.141).
Centrant-nos en la comunicació i l’adquisició de vocabulari, no hem de perdre de vista una cosa que ja ens deia Vigotsky en Pensament i llenguatge (2018, pág. 103):
«La funció primària del llenguatge, tant en xiquets com en adults, és la comunicació, el contacte social. La parla primitiva del xiquet és, per tant, essencialment social.»
En este mateix llibre, Vigotsky (2018, p.148) cita a Ch. Bühler, Hetzer i Tudo-Hart (1927), que deien que la funció social de la parla es fa clarament palesa durant el primer any, és a dir, en l’estadi preintel·lectual del desenrotllament de la parla. Estos autors indicaven que, a l’edat de 2 anys, les corbes del desenrotllament del pensament i la parla, fins llavors separades, es troben i s’ajunten, i és ací quan la parla comença a servir a l’intel·lecte i els pensaments comencen a ser dits. Segur que els qui treballem amb la infància o tenim fills i filles, nebots o nets xicotets reconeixem el que ocorre en eixe moment: l’activa curiositat per les paraules preguntant cada cosa nova i l’augment, ràpid i brusc, del seu vocabulari.
Estudis desenrotllats en la Universitat de Harvard han arribat a les mateixes conclusions des de l’àmbit de la neurociència. Les seues investigacions destaquen la importància de les interaccions de qualitat entre persones adultes i xiquets per a dotar de significat al llenguatge, afavorir la comunicació i ampliar progressivament el vocabulari. Cada conversa, cada pregunta resposta i cada paraula nova compartida constituïxen oportunitats d’aprenentatge i amplien horitzons que contribuïxen al desenrotllament cerebral i cognitiu.
L’escola té l’oportunitat de ser qui proporcione entorns rics en interaccions, jocs guiats per un adult, oportunitats d’ampliar el vocabulari o d’impulsar diàlegs profunds sobre temes que els preocupen, sempre des de les altes expectatives.
«A eixa edat el xiquet només sap les paraules que li proporcionen els altres.» (Vigotsky, 2018, p.149)
Quan coneixem les evidències científiques, les discussions basades únicament en opinions perden rellevància. Sabem que el desenrotllament primerenc del llenguatge constituïx un dels pilars sobre els quals es construiran aprenentatges més complexos al llarg de tota la vida. També sabem que no tots els xiquets i xiquetes disposen fora de l’escola de les mateixes oportunitats d’interacció, conversa o accés a un vocabulari ric i divers. Esta perspectiva crítica ens pot ajudar a ser conscients dels efectes negatius que tenen els corrents educatius que animen a no intervindre, a sols observar o a promoure activitats sense la guia de la persona adulta.
Potser la pregunta per al pròxim curs no és si els xiquets i xiquetes d’infantil estan preparats per a aprendre més, sinó si els i les docents estem preparats per a oferir-los totes les oportunitats d’aprenentatge que l’evidència científica demostra que necessiten i mereixen.
Imatge generada amb IA en ChatGPT
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.