A vegades llegim articles de premsa sobre la falta de recursos a l’aula, l’augment de l’alumnat amb necessitats educatives especials (NEE) o nouvingut i com això suposa un obstacle per a “poder fer classes de manera adequada”. També s’esmenta la problemàtica derivada que algunes famílies tinguen nivells socioeconòmics desfavorits o situacions de major vulnerabilitat.

La clau per a donar solució a estos reptes educatius està a l’abast de totes les comunitats educatives: implementar les actuacions educatives d’èxit (AEE), que són aquelles que la comunitat científica internacional ha demostrat que contribuïxen més a millorar l’aprenentatge.

Entre elles destaquen els grups interactius i les tertúlies dialògiques, que són beneficioses per a tot l’alumnat:

  • Alumnat amb NEE: es beneficia dels seus iguals i rep la seua ajuda.
  • Alumnat sense NEE: desenrotlla la seua capacitat d’ajuda i millora el seu aprenentatge.
  • Alumnat nouvingut: aprén l’idioma mitjançant la interacció amb els seus companys i companyes.
  • Alumnat d’entorns més vulnerables: troba espais de solidaritat i igualtat, on no es deixa ningú arrere.

Pel que fa als recursos, la clau està en utilitzar-los adequadament, aprofitant el personal de suport especialitzat en inclusió, audició i llenguatge (AiL) i pedagogia terapèutica (PT), dins de les aules, per a poder dur a terme una inclusió real. Així es beneficien no sols els qui necessiten eixos suports, sinó tot l’alumnat.

En moltes ocasions no es disposa de suports durant tota la jornada, o no en la mesura que ens agradaria, però implementant eixes AEE, basades en l’aprenentatge dialògic i en els agrupaments heterogenis, l’aula pot convertir-se en un espai d’aprenentatge i convivència divers i enriquidor.

És important que la formació del professorat siga de qualitat i estiga basada en evidències científiques, per a contrarestar qualsevol discurs centrat en la queixa, sobre l’aula o les circumstàncies, i donar-li una mirada transformadora.

No es tracta de vore la diversitat com un problema, ni de centrar-se en la dificultat per a abordar-la o en la falta de recursos. Es tracta de canviar la mirada i vore les possibilitats de l’aula, de cada xiquet i cada xiqueta, i, mitjançant les claus que ens oferix la ciència, aconseguir espais d’ensenyança de qualitat per a tots i totes.

Imatge: Freepik
+ posts

Mestra d'audició i llenguatge i educació infantil. Participant del seminari de València "A muscles de gegants"