El 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, ens recorda l’aprovació en 1948 de la Declaració Universal. En el context mundial actual es fa imprescindible reafirmar el seu valor i continuar treballant per a fer que, cada dia més, siga una realitat en el dia a dia de tots els éssers humans. Entre ells, el dret a l’educació (article 26) i el dret a gaudir dels beneficis del progrés científic (article 27.1) són dos pilars que es tornen decisius per a la millora de la vida de les persones en tots els racons del planeta.
L’educació és un dret humà bàsic que trau a les persones de la pobresa, reduïx desigualtats i és una de les inversions més sostenibles que pot fer una societat. Esta idea es concreta en l’Objectiu de Desenrotllament Sostenible 4 (ODS 4: Educació de Qualitat), pel qual els Estats es comprometen a «garantir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tots i totes». No és només un eslògan: suposa assegurar l’escolarització gratuïta i eliminar qualsevol tipus de desigualtat en relació al gaudi dels beneficis de l’educació.
Este esforç no és abstracte. La UNESCO, en aliança amb la Unió Europea, ha llançat recentment programes per a reforçar l’educació de comunitats afectades per crisis a l’Afganistan i Haití, per exemple, amb finançament europeu per a reconstruir escoles, formar docents i garantir que la guerra o els desastres naturals no trenquen de manera definitiva les trajectòries educatives. Protegir el dret a l’educació en contextos d’emergència és una manera molt concreta de defendre la dignitat humana.
Però el dret a aprendre no s’esgota a l’escola. El sistema internacional de drets humans reconeix també el dret de totes les persones a «gaudir dels beneficis del progrés científic i de les seues aplicacions» (article 27.1 de la Declaració dels Drets Humans). Sense accés al coneixement científic, es bloqueja l’exercici d’altres drets, des de la salut i l’alimentació fins a la possibilitat d’un medi ambient sostenible.
Les pròpies Nacions Unides estan treballant perquè estos principis no es queden en el paper. La campanya del Dia dels Drets Humans 2025, sota el lema “Els nostres essencials quotidians”, insistix que la igualtat, la llibertat, la justícia i la dignitat repercutixen en la vida diària de cada persona. En eixe “kit essencial” haurien de figurar, sens dubte, una educació de qualitat i la possibilitat real d’accedir a informació fiable i als avanços científics que permeten protegir la salut, entendre la crisi climàtica o participar en debats sobre noves tecnologies.
En definitiva, quan celebrem el 10 de desembre no parlem només de grans principis jurídics, sinó de decisions molt concretes: com garantim que el màxim de xiquetes i xiquets accedisquen a les actuacions educatives d’èxit, quines barreres alcem o derroquem per a accedir al coneixement científic, quin lloc donem a les evidències científiques d’impacte social en les polítiques públiques i en les pràctiques educatives, com ens assegurem que ningú quede ressagat. L’èxit dependrà de si les escoles, les universitats, els mitjans de comunicació i la ciutadania assumixen que el dret a l’educació i al coneixement científic no és un luxe, sinó una condició bàsica per a una vida digna en el segle XXI.
El Periódico Educación, que este 10 de desembre de 2025 celebra ja tres anys d’existència, ha actuat cada dia des dels seus inicis perquè els drets humans siguen una realitat per a la vida de molts xiquets i xiquetes: assumix amb la seua labor un paper essencial en la materialització del dret a l’educació i del dret a l’accés al coneixement científic. A través de les seues seccions —“evidències”, “articles científics”, “experiències”, “per a classe”, “reflexions”…—, el Periódico Educación posa a l’abast de la ciutadania informació rigorosa, investigacions i experiències educatives, anàlisis d’actuacions educatives d’èxit… No sols informa: democratitza el coneixement científic, oferint recursos accessibles al professorat, famílies, estudiants i societat en general. D’esta manera, ajuda a derrocar les barreres de desigualtat d’accés a les accions educatives d’èxit, contribuïx perquè la ciència i la investigació no siguen objectes d’elit acadèmica, sinó ferramentes per a la transformació social, enfortint la capacitat de cada persona per a exercir el seu dret a una educació digna i a participar en una ciutadania informada i crítica.
Imatge: Freepik
Professora de sociologia a la Universitat de Barcelona i investigadora de CREA, Community of Researchers on Excellence for All