Les polítiques d’acció afirmativa en l’educació superior són una ferramenta dissenyada per a corregir desigualtats estructurals que històricament han afectat determinats grups socials, culturals i religiosos. Encara que els seus crítics solen etiquetar-les estratègicament com a «discriminació positiva», este terme resulta enganyós perquè pressuposa una situació prèvia d’igualtat que, en realitat, mai ha existit. Estes mesures no busquen atorgar privilegis arbitraris, sinó compensar barreres acumulades durant generacions que han limitat l’accés d’uns certs grups a l’educació superior. El seu objectiu és garantir una igualtat d’oportunitats més efectiva i promoure una representació més diversa en els estudis de postgrau i doctorat, espais que tradicionalment han estat dominats per grups socialment privilegiats.
Diverses experiències internacionals mostren que estes polítiques poden contribuir de manera significativa a ampliar l’accés a la universitat de grups infrarepresentats. Un exemple destacat és el programa de la Fundació Posse, que identifica estudiants amb potencial acadèmic i de lideratge procedents de contextos desfavorits i facilita el seu accés a universitats de prestigi mitjançant xarxes de suport i mentoria. De manera similar, a Catalunya s’han desenrotllat iniciatives destinades a augmentar la presència del poble gitano en l’educació superior; un col·lectiu que històricament ha patit exclusió educativa, segregació i discriminació social. Estos programes no reduïxen les exigències acadèmiques; per contra, busquen compensar desigualtats prèvies perquè el talent puga desenvolupar-se en condicions més equitatives.
A més de promoure una major justícia educativa, les polítiques d’acció afirmativa exercixen un paper important en la prevenció dels prejuís i els discursos d’odi (Wyzan, 1990). La infrarepresentació de determinats grups en les universitats contribuïx a perpetuar estereotips que els presenten com a aliens als espais d’excel·lència acadèmica, reforçant narratives racistes, xenòfobes o antigitanes, tal com assenyala Jiménez-Quiñones (2024). Per contra, quan les universitats reflectixen una major diversitat social, cultural i religiosa, afavorixen la interacció quotidiana entre persones de diferents orígens, qüestionen els prejuís i generen experiències compartides que dificulten la reproducció de discursos basats en la deshumanització o l’exclusió. En este sentit, la presència visible de minories històricament marginades no sols amplia les oportunitats individuals, sinó que també enfortix la cohesió democràtica i el reconeixement mutu (Jiménez-Quiñones, 2024).
Per contra, les crítiques que apel·len a la defensa de la meritocràcia solen partir d’una concepció abstracta i individualista del mèrit que ignora les condicions socials en les quals este es construïx. Els discursos que qüestionen la legitimitat d’estes polítiques presenten amb freqüència a les minories beneficiàries com a receptores d’avantatges immerescuts, alimentant el ressentiment, els discursos d’odi i el reforç d’estigmes col·lectius (Alvárez-Benjumea, 2020). No obstant això, l’evidència mostra que el mèrit no pot separar-se de les oportunitats efectivament disponibles per a cada persona. Des d’esta perspectiva, les polítiques d’acció afirmativa no constituïxen una amenaça per a la meritocràcia, sinó un mecanisme per a fer-la més autèntica, permetent que persones amb capacitat i potencial que han afrontat obstacles estructurals puguen competir en condicions més justes. Lluny de debilitar l’excel·lència acadèmica, contribuïxen a construir universitats més inclusives, plurals i capaces de combatre els prejuís que alimenten els discursos d’odi en les nostres societats.
En el cas del Brasil, diversos estudis sobre les polítiques de quotes racials i socioeconòmiques han mostrat que estes mesures van incrementar significativament la presència d’estudiants negres i de persones procedents de sectors socialment desfavorits en les universitats federals, especialment en les titulacions més competitives, sense provocar una disminució generalitzada del rendiment acadèmic. Així mateix, estudis longitudinals recents conclouen que la inclusió d’estudiants admesos mitjançant quotes no afecta negativament al rendiment de l’alumnat no beneficiari i produïx millores significatives en els resultats educatius, laborals i de benestar de grups històricament exclosos (Galvão et al., 2023).
En conseqüència, l’evidència científica ens oferix l’oportunitat de desmuntar uns certs mites que sostenen que la inclusió de minories mitjançant polítiques d’acció afirmativa provocaria una disminució de l’excel·lència acadèmica i suposaria una amenaça per a la meritocràcia. Per contra, una universitat més diversa pot ampliar les oportunitats sense comprometre la qualitat educativa i, al mateix temps, contribuir a combatre els prejuís que alimenten els discursos d’odi.
En un context marcat per la ràpida circulació d’informació i desinformació, l’accés de la ciutadania a evidències científiques rigoroses resulta essencial per a promoure una comprensió crítica dels fenòmens socials. La ciència proporciona ferramentes per a qüestionar mites, desmuntar prejuís i fomentar debats fonamentats en fets. Amb este objectiu va nàixer el projecte E-Ciència, desenrotllat en col·laboració amb OBERAXE i finançat per FECYT, amb el propòsit d’acostar el coneixement científic a la societat i contribuir a la prevenció dels discursos d’odi i a l’enfortiment de la convivència democràtica.
Referències:
- Galvão, K. C. O. et al. (2023). Affirmative actions: a study on the difference in academic performance between quota and nonquota students at UFV-CRP. Educ. Pesqui. [online]. 2023, vol.49, e257324. http://educa.fcc.org.br/scielo.php?script=sci_abstract&pid=S1517-97022023000100675&lng=en&nrm=iso
- Wyzan, M (ed). 1990. The political economy of ethnic discrimination and affirmative action: A comparative perspective. Westport, Conn. and London: Greenwood, Praeger. 1990, p. xxxviii, 247
- Jiménez Quiñones, L. (2024). Affirmative Action in Higher Education: Phenomenology and Intersectionality. Sinéctica, 62.
- Álvarez-Benjumea A (2023) Uncovering hidden opinions: social norms and the expression of xenophobic attitudes. European Sociological Review, 39(3):449–463. https://doi.org/10.1093/esr/jcac056
Imatge: Magnific
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 18 de juny de 2026
Professora agregada de Sociologia de la Universitat de Barcelona