L’informe UNESCO Tendències mundials en llibertat d’expressió i desenrotllament dels mitjans 2022/2025 advertix d’una deterioració sostinguda de la llibertat de premsa a escala global, però també apunta una via clara de recuperació: reforçar el periodisme de qualitat com a pilar democràtic. Esta recomanació coincidix amb una creixent evidència internacional que identifica les pràctiques sensacionalistes i l’anomenat clickbait com a factors que han erosionat la credibilitat dels mitjans i debilitat l’ecosistema informatiu.
Diversos estudis subratllen que la pèrdua de confiança en els mitjans està estretament vinculada a la percepció de continguts exagerats, polaritzadors o dissenyats únicament per a atraure clics. Esta aportació es va arreplegar especialment en l’informe Digital News Report 2024 del Reuters Institute i la Universitat de Oxford. En la mateixa línia, l’OCDE subratlla que la desinformació distorsiona el debat democràtic, debilita la confiança institucional i limita la participació ciutadana, per la qual cosa resulta essencial promoure entorns informatius amb fonts fiables i plurals per a revertir la tendència i que prevalga la qualitat enfront del contingut sensacionalista i, per tant, nociu.
Enfront d’això, els organismes internacionals coincidixen a assenyalar que el periodisme rigorós és una part essencial de la solució. La UNESCO defén que els mitjans “lliures, independents i pluralistes” són condició indispensable per a societats informades i democràtiques, mentres que Nacions Unides, en els seus Principis per a la integritat de la informació, situa la promoció de continguts fiables com a eix central per a contrarestar la desinformació.
L’impacte d’estes dinàmiques és significatiu. Segons dades arreplegades en l’informe de la UNESCO, l’augment de l’autocensura i la creixent pressió econòmica sobre els mitjans es veuen agreujats per un entorn en el qual els continguts més cridaners desplacen al periodisme d’interés públic. Este fenomen no sols afecta a la sostenibilitat del sector, sinó també a la qualitat del debat democràtic.
A esta deterioració se suma un impacte menys visible però profund en la igualtat de gènere i en la seguretat de les dones en general. Diversos informes internacionals, com The Chilling, de la UNESCO, i el Global Media Monitoring Project, evidencien que els entorns informatius dominats per la lògica del clic tendixen a amplificar discursos d’odi, estereotips i narratives simplificades que afecten de manera desproporcionada a les dones. Este fenomen no es limita a les periodistes, que patixen una constant violència digital, entre altres tipus de violència, sinó que debilita la qualitat de l’espai públic en el seu conjunt, reduint la pluralitat i normalitzant formes de violència simbòlica que impacten en totes les dones. Quan el debat públic s’empobrix i es polaritza, s’erosionen també les condicions per a una participació igualitària i segura, la qual cosa acaba afectant el conjunt de la societat.
Per tant, apostar pel rigor enfront del sensacionalisme no sols millora la qualitat informativa, sinó que també contribuïx a enfortir societats cohesionades i inclusives enfront de la desinformació i l’assetjament.
Imatge: Magnific
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 3 de maig de 2026
Iniciativa sense ànim de lucre de la Asociación Periodismo Feminista que té com a finalitat contribuir a passar de la protesta a la transformació. En les seues pàgines es podran llegir, comentar i debatre notícies i col·laboracions escrites des d'una perspectiva feminista (eldiariofeminista.info)