El matrimoni infantil, lluny de ser una tradició cultural o un costum, és una violació dels drets humans que anul·la la possibilitat de triar sobre la seua vida, el seu cos i el seu futur a xiquetes i adolescents. Encara que existixen lleis que ho prohibixen, continua sent una pràctica estesa i normalitzada en massa llocs.
Les xifres mostren que la desigualtat es manté en el temps a escala mundial. Segons dades proporcionades pel Fons de Població de les Nacions Unides (UNFPA), una de cada cinc xiquetes es casa o entra en una unió abans dels 18 anys. S’estima que 640 milions de xiquetes i dones vives hui van ser casades quan encara eren xiquetes i que cada any 12 milions de xiquetes es casen abans de complir la majoria d’edat. Són xifres que impressionen, i no és casualitat que afecte més les llars empobrides, zones rurals i contextos amb menor accés a l’educació. En estos casos, les xiquetes continuen sent “moneda de canvi”, i el matrimoni infantil, un mecanisme de control i de negació de drets.
Sabem que el matrimoni infantil té conseqüències que van més enllà del dia de les noces: posa en risc la salut i la vida de les xiquetes, incrementa els embarassos en l’adolescència i les exposa a la violència física i sexual per part de la parella. És també un fre a la igualtat d’oportunitats entre hòmens i dones, ja que retalla autonomia, benestar econòmic i continuïtat educativa. Per eixe motiu, la comunitat internacional s’ha marcat l’objectiu de posar fi a esta pràctica per a 2030 en el marc dels Objectius de Desenrotllament Sostenible (ODS).
Cap xiqueta tria quan el preu de dir no és la fam, el rebuig o el castic. Per això, acabar amb el matrimoni infantil no és un assumpte privat ni un debat cultural: és una qüestió de drets humans. És urgent. Perquè darrere de cada xifra hi ha una infància interrompuda, una veu silenciada i una oportunitat robada. UNFPA advertix que posar fi al matrimoni infantil passa per implementar lleis clares (18 anys sense excepcions), recursos per a aplicar-les i sistemes de protecció que funcionen de veritat. Es necessiten una escola segura, salut sexual i reproductiva accessible i suports econòmics per a les famílies, juntament amb una transformació profunda de les normes que continuen col·locant les xiquetes en el lloc del que és negociable. No es tracta de “conscienciar” les comunitats com si el problema fora culturalment inevitable, sinó de garantir drets, redistribuir poder i sostindre la vida: cada xiqueta que no és casada a la força és una victòria col·lectiva contra la violència.
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 17 de febrer de 2026
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme