Fa quasi dos dècades, el 13 de desembre de 2006, a Nova York, les Nacions Unides van adoptar la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat (CDPD), un tractat històric que va transformar la comprensió global de la discapacitat i els drets humans. Tot i que la seua aprovació va tindre lloc el 13 de desembre, el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat se celebra cada any el 3 de desembre. Esta data servix per a conscienciar sobre els drets, el benestar i la inclusió social de les persones amb discapacitat a tot el món.
El propòsit de la Convenció va ser expressat amb claredat i ambició: “promoure, protegir i assegurar el gaudi ple i igualitari de tots els drets humans i llibertats fonamentals per totes les persones amb discapacitat, i promoure el respecte de la seua dignitat inherent” (BOE (96/2008, p. 20649). La CDPD també subratlla que les persones amb discapacitat inclouen als individus amb deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials a llarg termini que, en interactuar amb diverses barreres, poden veure’s impedits de participar plena i efectivament en la societat en igualtat de condicions amb els altres.
Més enllà de la definició legal, la CDPD representa un profund canvi de perspectiva. Allunya el món d’un model mèdic o basat en la caritat, on la discapacitat solia considerar-se un problema individual, i l’acosta a un model basat en els drets que identifica els verdaders obstacles: barreres socials, físiques i actitudinals. En este paradigma, la discapacitat no es considera una limitació inherent a la persona, sinó el resultat d’entorns i estructures que no inclouen a tots i totes. El que fa que la Convenció siga transformadora és la seua crida a l’acció. Els països que la ratifiquen es comprometen a eliminar les lleis discriminatòries, adaptar les polítiques públiques, promoure el disseny universal, garantir l’accessibilitat i sensibilitzar la societat perquè la inclusió es convertisca en la norma i no en l’excepció.
Estes mesures reconeixen que la participació plena no depén de canviar les persones, sinó de canviar els sistemes. Per a facilitar l’accés a esta informació, s’ha traduït almenys a 28 idiomes, inclosos els sis idiomes oficials de l’ONU (anglés, francés, espanyol, àrab, rus i xinés) i a més de 20 idiomes nacionals addicionals. També està disponible en diverses llengües de signes, com la llengua de signes internacional, la llengua de signes americana, la llengua de signes australiana i altres. A més, s’han elaborat versions de lectura fàcil i guies de capacitació en diversos idiomes per a facilitar la seua accessibilitat i comprensió.
Quasi dos dècades després de la seua adopció, la CDPD continua modelant les pràctiques educatives, les polítiques públiques i la vida comunitària. Repta a les societats a repensar com valoren la diversitat i com eliminen les barreres perquè totes les persones, independentment de la seua discapacitat, puguen exercir els seus drets amb dignitat i igualtat. Hui, 13 de desembre, repassem els seus orígens no sols per a recordar una fita clau, sinó també per a renovar el nostre compromís de construir entorns inclusius per a tots i totes.
Imatge: Freepik
Professora i investigadora en Educació a la Universitat del País Basc