Es gaudix del mite d’Ariadna a la teua escola?
Hi ha vegades en què no hi ha més remei que ficar-se en la cova del monstre si es vol impedir que continue agredint. Ens ho explica molt bé el mite d’Ariadna: la dona actua amb més intel·ligència que l’home, construint l’eixida que els aconseguirà salvar. Teseu entra en la caverna pensant només en acabar amb el monstre; Ariadna camina estenent un fil que permetrà que isquen del laberint interior. Només la ignorància pot sostindre l’afirmació que en els relats clàssics sempre és l’home qui salva a la dona.
Ja sé que hi ha moltíssimes persones que mai s’enfrontaran al monstre perquè miren a un altre costat fins i tot quan les víctimes són xiquetes que encara ni s’imaginen el que les espera mentres les fiquen en la cova. El mite parla dels qui tenen i regalen una desbordant bondat i bellesa que els omplin de valentia per a fer tot el que poden per netejar el món de violència, de la maldat dels monstres.
Eixes persones tenen el perill de no saber eixir del laberint al qual les ha portades la lluita amb el monstre, de no poder tornar a respirar el sol i la lluna que compartixen amb altres persones. El relat d’Ariadna ens diu que sempre hi haurà algú que vulga i puga salvar-nos. La infància i l’adolescència tenen molt a aprendre i gaudir dels mites clàssics, que són imprescindibles per a omplir d’encant cada moment de les nostres vides fins i tot en les seues èpoques més difícils.