El 12 d’agost ha sigut designat per les Nacions Unides com a Dia Internacional de la Joventut, una jornada per a celebrar les contribucions dels joves (de 15 a 24 anys) en tots els àmbits del desenvolupament global. El tema de 2025, “Acció local de la joventut per als Objectius de Desenvolupament Sostenible i més enllà”, destaca com la joventut actua com a agent de canvi en les seues comunitats i contribueix al progrés social.
Els i les joves qüestionen i transformen realitats que consideren injustes. En prendre posició i participar en espais de diàleg, han posat de manifest problemes socials i han contribuït a solucions que han generat millores concretes en els seus entorns.
En els últims anys ha crescut l’atenció cap a la salut mental juvenil, reconeixent-la com a pilar essencial per al seu benestar i la seua capacitat d’aportar a la societat. Açò ha deixat clar que és necessari oferir espais segurs on se senten respectats, escoltats i recolzats per atendre les seues necessitats de salut mental. No obstant això, algunes iniciatives presentades com a suport a la salut mental juvenil acaben involucrant els joves només de manera superficial o sotmetent-los a investigacions dirigides per adults que exclouen la seua veu i produeixen escasses o nul·les millores reals en el seu benestar.
Les accions que han demostrat millorar la salut mental dels joves comparteixen dos elements clau, que també són requisits de la investigació científica actual en qualsevol àmbit:
- Impacte social – Demostrar que les intervencions dirigides a millorar la salut mental juvenil produeixen resultats positius comprovats. Els i les joves tenen dret a accedir al coneixement científic sobre quines accions realment beneficien la seua salut mental i a gaudir d’eixos beneficis. No són subjectes de prova d’idees no contrastades.
- Cocreació – Implica un diàleg continu amb els i les joves en tots els processos que els afecten. Són ells i elles qui han de determinar si una acció genera un canvi positiu en les seues vides. Aquesta avaluació ha d’estar present en totes les fases, inclosa la interpretació i valoració, i no limitar-se únicament a respondre entrevistes o qüestionaris en benefici de les persones investigadores.
Els models d’investigació i intervenció en salut mental que no compleixen aquests requisits corren el risc no sols de no millorar la situació, sinó d’empitjorar la salut mental dels joves.
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 12 d’agost de 2025
Imatge: foto de Jordan Elliott en Unsplash
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona