Les plataformes de xarxes socials solen ser assenyalades com a responsables de la difusió de desinformació, discursos d’odi i atacs personals. Encara que estes crítiques no manquen de fonament, és important reconéixer que els mitjans tradicionals —especialment uns certs periòdics— poden ser igual de perjudicials i fins i tot, en alguns aspectes, més nocius.
Molts periòdics, en particular aquells centrats en el periodisme sensacionalista, solen abandonar els principis del periodisme ètic. El sensacionalisme és una estratègia comuna per a atraure lectors i augmentar vendes o clics. Això implica ometre el context o centrar-se en escàndols en lloc d’en el contingut substancial. En alguns casos, els periòdics publiquen informació sense verificar els fets ni consultar a totes les parts implicades, la qual cosa va en contra dels valors fonamentals del periodisme.
A diferència d’usuaris anònims en xarxes socials, els periòdics compten amb periodistes i editors professionals. Disposen de recursos i formació que, en teoria, haurien de garantir estàndards més alts. No obstant això, quan l’objectiu passa d’informar el públic a generar beneficis econòmics, eixos estàndards poden erosionar-se ràpidament. Alguns periòdics han publicat notícies falses o enganyoses que danyen reputacions i produïxen violència de gènere aïlladora. En estos casos, la influència resulta més perillosa perquè prové d’una font suposadament creïble.
Un altre problema és la rendició de comptes. Quan algú publica una cosa nociva en xarxes socials, normalment és fàcil rastrejar i criticar eixa publicació. Però quan un periòdic publica un article enganyós, les rectificacions (si és que es fan) solen quedar enterrades en edicions posteriors o en actualitzacions en línia que pocs lectors veuen. El mal original roman.