La incorporació de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació infantil està transformant les aules i les formes d’aprenentatge. La investigació “Incorporating Humanoid Artificial Intelligence (AI) Robots into Early Childhood Education“, publicada en la revista científica Early Childhood Education Journal, analitza l’impacte d’estes tecnologies en el desenrotllament cognitiu, social i emocional dels i les més xicotetes, així com els reptes que implica la seua implementació.
La integració de IA en l’educació
Des del llançament del robot humanoide Pepper en 2013, la IA ha guanyat terreny en l’àmbit educatiu. Segons Joohi Lee, Junoh Jo, Joo Ok Lee i Sota Hyang Kim, l’equip investigador, l’interés per aplicar estes tecnologies en entorns escolars ha crescut exponencialment des de 2019. Professionals de l’educació, equips d’investigació i responsables de polítiques estan apostant per ferramentes de IA per a enriquir les experiències d’aprenentatge dels xiquets i les xiquetes. La revisió sistemàtica que ha realitzat l’estudi i l’anàlisi de casos pràctics sobre l’ús de IA en l’educació infantil permet identificar tendències i avaluar com estes ferramentes afecten el desenrotllament d’habilitats socials, emocionals i cognitives en edats primerenques.
L’aprenentatge interactiu amb robots: habilitats i emocions
Entre les aplicacions més prometedores de la IA destaquen els robots socials, que estan dissenyats amb la finalitat d’interactuar amb els xiquets i les xiquetes de manera lúdica i personalitzada. Estos dispositius faciliten activitats com la narració d’històries, en les quals els i les xicotetes no sols escolten, sinó que participen activament en el relat. També s’utilitzen en àrees com a matemàtiques i ciències, on ajuden els xiquets i les xiquetes a comprendre conceptes complexos mitjançant activitats interactives. Una interacció, ben dissenyada per part de les persones desenrotlladores, pot fer que l’aprenentatge siga més divertit i desenrotllar habilitats com el pensament computacional.
A més, estes interaccions de robot a menor d’edat pot tindre un efectes en les habilitats socials i emocional, entre els quals es troba l’empatia. Un aprenentatge que a vegades pot millorar el benestar emocional i el desenrotllament integral.
Pedres en el camí entre la IA i l’educació
Malgrat que alguns estudis mostren els beneficis de la integració de la IA en l’educació infantil, estos dos camps s’enfronten a importants obstacles. El preu elevat d’estes tecnologies limita el seu accés, especialment en centres educatius amb menys recursos. A més, molts educadors i educadores manquen de formació adequada per a utilitzar estes ferramentes de manera efectiva. Una situació que emfatitza la necessitat de programes de capacitació i recursos específics perquè el personal docent puga incorporar la IA en la seua activitat.
L’estudi també planteja dilemes ètics, ja que parlem de menors i és fonamental garantir que estes ferramentes no perpetuen biaixos o afecten negativament l’aprenentatge i desenrotllament dels xiquets i les xiquetes. L’equip d’investigació fa una crida perquè el disseny i la implementació d’estes tecnologies estiguen guiats per principis ètics que prioritzen el benestar i la seguretat dels i les menors d’edat.
La intel·ligència artificial, com qualsevol tecnologia, no és una fi en si mateixa, sinó una ferramenta. Encara que la IA té un enorme potencial per a transformar l’educació infantil, la seua implementació ha d’estar guiada per valors, ciència i plans educatius sòlids. Les persones adultes han d’exercir un rol crític i reflexiu, analitzant si les ferramentes tecnològiques realment afavorixen l’aprenentatge integral dels xiquets i les xiquetes. Així que el seu impacte dependrà de com s’utilitze, de com s’hagen dissenyat les interaccions, és a dir, de si està alineada amb els principis que prioritzen el benestar i el desenrotllament integral de les futures generacions.
[Este article va ser publicat per primera vegada en DF Diario Feminista el 26 de novembre de 2024]
[Imatge: Freepik]
Investigadora Maria Zambrano i professora en la Facultat de Ciències de la Comunicació a la Universitat Autònoma de Barcelona