Recentment vaig llegir que membres de la comunitat de Harvard estaven investigant la ciència de l’amor, explorant l’amor en tots els aspectes de les nostres vides i donant suport per a construir una vida plena d’amor. Em va semblar molt interessant perquè, com diuen, l’amor està en molts àmbits de la nostra vida: l’amistat, les connexions, les relacions afectivosexuals o les nostres professions. Ens hem proposat fer una sèrie d’articles que tracten sobre la importància de l’amor en les vides de les persones i els impactes positius que té viure-les així.
En este primer article ens centrarem en l’amor a les aules. De xiqueta, vaig tindre a un professor que parlava molt de l’amor; de l’amor a les persones, de la importància de cuidar als que més ho necessiten, a la teua família i amics. Va ser un missatge que ens va calar a moltes i molts dels qui estàvem en les seues classes. Més tard, vaig conéixer la teoria del Radical Love de Jesús Gómez i va tornar a calar en la meua vida, perquè va donar respostes a moltes vivències que eren difícils d’entendre. Una de les idees de la seua teoria és que «la base per a tindre unes relacions satisfactòries està en els nostres gustos, preferències, desitjos i atraccions, i en canviar-los quan no són convenients».
No estic segura de si totes les persones que treballem vinculades a l’educació tenim clara la importància d’educar en l’amor i amb amor, i si ho fem de manera conscient. John Miller escriu sobre el paper que juga l’amor a les aules; les evidències científiques recolzen algunes de les seues idees, encara que no altres. Per exemple, ell diu que hui dia en educació no es parla molt d’amor i bellesa però no explica científicament el motiu. Les investigacions han demostrat que el capital depredador ha influït en part de la població de tal forma que la bellesa i l’amor no es consideren atractius, sinó tot el contrari, i això arriba a les aules on les relacions estan impregnades d’este discurs coercitiu. Este pot ser un dels motius que porta a alguns educadors i educadores a no introduir a les aules l’amor i les coses belles.
No obstant això, quan a l’aula les relacions es construïxen amb la base de la cura, de l’amistat veritable, de l’ajuda, del bon tracte i la solidaritat, i estes relacions són les atractives i les que somien, tot canvia. Millora l’aprenentatge de tots, reduïx molt la violència i, el més important, deixen d’agradar els qui no es relacionen amb amor.
Compartisc un impacte entre molts. Una mare, que va arribar d’un altre país, va vindre de voluntària a la classe. Una de les coses que més la van sorprendre i agradar és que hi havia molts missatges d’amor per l’aula, per exemple: «l’amor és fort i valent» o «els amics i amigues sempre es tracten bé». Tindre present l’amor en les relacions va ser clau perquè el seu fill aprenguera molt ràpid a llegir i escriure i es posara al nivell de la classe, a més de crear belles amistats que després de més de 8 anys encara perduren.
Si l’educació vol ser una ferramenta de transformació social, pot començar a mirar a les evidències científiques i introduir l’amor en cada interacció, en cada aprenentatge, mostrar-lo com una cosa desitjable que els permetrà ser més lliures, millorar les seues vides i les d’altres persones.
[Imatge: Freepik]
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.