Sempre he sentit atracció per relacions belles i rebuig per les que no ho són. Això no és innat, s’educa i autoeduca. És important fer-ho, perquè el discurs coercitiu usa variats recursos per tal que en la infància, adultesa i maduresa ens sotmetem a la pornografia. Ha sigut difícil i dur no sotmetre’m en situacions com la d’un amic: als cinc minuts de fer-se el grup de WhatsApp de pares d’un equip infantil de futbol, va vore que ja estava ple de pornografia. Va fer un comentari molt suau i indirecte i ja no va haver-hi mai més missatges en eixe grup; van fer un altre i ell es va quedar amb una imatge de rar que va afectar també la imatge del seu fill.
Els qui renuncien a la seua llibertat i se sotmeten tenen grans riscos, incloent-hi una addicció que la majoria no supera mai del tot. Els qui se sotmeten corren el perill que la lletjor de la pornografia colonitze les seues fantasies i l’excitació en les seues relacions. Així arriba a desenrotllar-se una dependència que incapacita o limita el plaer en les relacions plenes de bellesa. A més, eixa dependència es reforça amb els rotllos menyspreadors en la marxa nocturna on les pràctiques i les paraules que s’usen per a comentar-les estan inundades de la mateixa lletjor. El model dels qui manen en eixos rotllos és la pornografia, un model que els incapacita per al plaer sexual i han de substituir-lo pel “plaer” de la conquesta, el “plaer” del poder, perdent el seu atractiu per als qui sí que saben de sexe i gaudixen amb els qui ho compartixen.
Totes les persones estem implicades en l’educació (professionals, familiars) i totes podem col·laborar per aconseguir que les escoles siguen espais lliures de lletjor entorn del sexe. La crítica ètica està molt justificada davant una activitat sovint basada en l’esclavitud de menors. No obstant això, si s’usa deslligada de la crítica del llenguatge del desig, no assortix l’efecte buscat i a vegades aconseguix el contrari pel morb que el discurs coercitiu imposa en allò dolent i en allò prohibit. Fomentar la imatge que és una cosa que dona plaer, però no cal fer perquè és dolenta, és clarament contraproduent. Cal dir conjuntament que la pornografia és tan dolenta que sovint explota a menors i que és tan fastigosa que lleva l’atractiu i la capacitat de plaer del sexe de qui la consumix. I cal atrevir-se a dir amb claredat que hi ha moltes persones que no l’hem consumida mai i així es té més llibertat i més plaer sexual.
[Imatge creada amb IA]
Catedràtic Emèrit de la Universitat de Barcelona. Investigador número 1 del rànquing científic internacional Google Scholar en les categories de "gender violence" i "social impact" (violència de gènere i impacte social, respectivament). Director de REVERS-ED.