Sòfocles va escriure diverses tragèdies gregues, entre elles Èdip Rei. Una profecia va augurar que Èdip estava condemnat a matar al seu pare Laios i a unir-se a la seua mare tenint descendència. Este, creient que era certa esta profecia, als tres dies del naixement del seu fill, li va lligar les articulacions dels peus i el va llançar per una muntanya intentant que no es complira. No obstant això, li van rescatar i va viure com a fill de Pòlib i Mèrope sense que coneguera el seu origen. Un dia algú li va dir que era un fals fill del seu pare i, turmentat per estos pensaments, va anar a buscar a Febus, el qual li va anunciar el destí que li esperava. En sentir estes paraules va fugir lluny dels que ell creia que eren els seus pares i, pel camí pel qual se suposa que s’allunyava de la profecia, es va creuar amb 5 homes als quals va acabar matant. Us podeu imaginar qui estava entre eixos 5 homes. No revelarem més.
En educació hi ha moltes creences que es convertixen en profecies complides; han calat tan endins que fins i tot, sense saber que les tenim, acabem prenent decisions (com Laios i Èdip) que fan que es complisquen, i això reforça la creença falsa. Molts xiquets i xiquetes escolten (o veuen en les mirades del professorat) que fracassaran acadèmicament i estes paraules arriben als seus pensaments amb una força que pot arribar a fer-los perdre l’interés per l’estudi o creure que no són intel·ligents tal com els van augurar.
Perquè el curs acadèmic no siga una tragèdia grega, hem de ser conscients de les falses creences que tenim i saber que en les evidències científiques d’impacte social trobarem les respostes perquè no es complisquen.
Si pensem que l’alumnat no té nivell i creiem que la solució és baixar el nivell, és obvi que cada vegada tindrà menys nivell, complint-se la creença inicial. Si creiem que les famílies gitanes no tenen interés per l’educació i no les cridem perquè creiem que no col·laboraran, evidentment acabaran per perdre l’interés i no col·laboraran. Si des de l’inici de curs, en les reunions de coordinació només parlem de les dificultats amb un cert alumnat d’origen migrant dient que és impossible que aprenguen igual que la resta, acabarà el curs i succeirà.
Volem que en els nostres centres educatius succeïsca com en la tragèdia d’Èdip? Si no estem atents i atentes als pensaments més profunds (a vegades inconscients) racistes, classistes, sexistes, homòfobs, etc., començarem a dur a terme accions que portaran justament a allò que volem evitar. Estes accions com rebaixar l’aprenentatge, separar a l’alumnat per a posar-los amb altres del seu mateix nivell, tindre menys paciència i interés perquè aprenguen alguns alumnes i alumnes… ens portaran a la tragèdia.
No obstant això, si duem a terme accions educatives que han sigut contrastades i han demostrat la millora de resultats, l’educació serà el que tots i totes somiem, la ferramenta més poderosa de transformació i millora social.
