Estem en època de vacacions per a l’alumnat, uns mesos en què hi ha molt de temps lliure. Per a algunes famílies és una preocupació pensar que, en estos mesos sense classes, augmentaran les hores de pantalla, sobretot els i les adolescents, perquè del que més se sent parlar és que és un perill. No obstant això, ja hi ha publicacions de la Comissió Europea que han demostrat que la tecnologia digital pot ser beneficiosa per a augmentar l’empatia i l’atenció, en funció de per a què s’use, les hores d’ús i de si és un espai segur o no. Este és un tema que s’ha abordat en altres ocasions, però que continua estant en el debat social. Per això volem aportar més evidències sobre esta qüestió.

Recentment es va publicar un informe de Save the Children que ens recorda els drets de la infància i posa el focus en que estos drets han de protegir-se també en l’entorn digital. Entre alguns dels aspectes que aborda, arreplega alguns factors de risc com la soledat, la deshumanització o la connectivitat contínua sense control. Conéixer els factors de risc ens pot ajudar, però molt més important és conéixer els factors de protecció. Ací és on les evidències científiques d’impacte social ens aporten un coneixement d’un gran valor, ja que ens donen les ferramentes que necessitem per a protegir la infància sense haver de prohibir l’ús d’una tecnologia que és el present i el futur.

Començarem amb una investigació els resultats de la qual van demostrar que, encara que existixen productes audiovisuals que vinculen atracció i violència, també existixen productes audiovisuals alternatius que, en la seua majoria, vinculen l’atracció a relacions igualitàries i no violentes. La contribució d’este estudi és significativa en la prevenció de la violència de gènere entre els adolescents. Podem compartir el visionat d’estos productes audiovisuals o animar-los perquè els vegen amb les seues amistats, creant oportunitats per a socialitzar en el rebuig a la violència.

En el següent estudi es demostra que la posada en marxa del model dialògic de prevenció i resolució de conflictes pot ajudar a superar el ciberassetjament, ja que la infància té més confiança per a rebutjar la violència, augmenta el suport a les víctimes i tota la comunitat s’implica en la tolerància zero amb la violència. Este resultat es pot traslladar a diferents contextos; fins i tot en la família o grups d’amistats, es podrien rescatar les claus del model, com el diàleg igualitari, el consens de normes, el rebuig a la violència o el posicionament actiu de moltes persones en favor de les víctimes.

La salut mental és clau per al benestar en la infància, i en esta investigació es van mostrar resultats que evidencien, una vegada més, que les comunitats que posen en pràctica estratègies que fomenten interaccions de suport disminuïxen els símptomes afectius com la depressió i l’ansietat i milloren les habilitats socials i el benestar personal. El desenvolupament d’estes habilitats socials pot contribuir de manera significativa a superar un dels factors de risc com és la soledat. Cadascun i cadascuna de nosaltres pot ser eixa persona que cree eixa interacció de suport.

Finalment, volem compartir una investigació que va analitzar els comentaris i reaccions que es produïxen entorn dels actes comunicatius que impedixen o faciliten la identificació del consentiment sexual en episodis concrets de sèries de televisió dirigides al públic jove i adolescent a nivell internacional en la xarxa social Twitter. Els resultats van ser molt esperançadors, apuntant que s’obrin debats entorn d’actes comunicatius més enllà dels verbals i no verbals (encara que no massa), es posicionen en contra de qui coacciona i perceben que podran evitar futures situacions de falta de consentiment sexual recordant la imatge comentada i els actes comunicatius que en ella apareixien.

Com podem comprovar, prohibir l’ús de la tecnologia digital no seria la solució; més aviat passa per una consciència comunitària de suport i acompanyament per a realitzar un bon ús, unit a la creació de relacions de qualitat, que són les que protegiran de tota mena de violència en qualsevol entorn.

[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF

By Sara Carbonell

Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora substituta a la Universitat de València.