Crida l’atenció que, entre tots els premis Nobel, no n’hi haja un de matemàtiques. Malgrat haver-hi diferents llegendes, l’explicació és ben senzilla. Alfred Nobel no era un apassionat de les matemàtiques i les considerava una ciència que té sentit utilitzant-se dins d’altres ciències, com una ferramenta. Va ser John Charles Fields qui assentà les bases per atorgar cada quatre anys la Medalla Fields Internacional, que és considerada el premi nobel de les matemàtiques.
Hui destacarem a la iraní Maryam Mirzakhani perquè ens pot servir de gran inspiració al món educatiu. No sols perquè associà els sistemes dinàmics a la geometria i s’especialitza en la comprensió de la simetria de les superfícies. Ni perquè va descobrir la forma de calcular el volum dels espais hiperbòlics. Ni tan sols perquè abordà el problema matemàtic dels billars estudiant el moviment d’una bola de billar, per la qual cosa va aconseguir ser la primera i única dona, fins ara, en la medalla Fields, sinó per molts més motius que ara exposarem.
Fa poc en aquest diari es parlava de la importància de l’esperança, i de com la resiliència és un element clau per superar situacions estressants. Maryam va nàixer a Teherán el 12 de maig de 1977, a la fi d’una guerra que assolà el país, però quan ella parlava d’açò deia que la guerra Iran-Iraq finalitzà sent ella adolescent i això suposà una oportunitat per tots els i les joves prou motivats. Donant una visió d’oportunitat i esperança davant una dura realitat.
Sovint tenim alumnat en les diferents etapes i modalitats educatives que mostra ansietat cap a les matemàtiques, i tenim evidències que demostren que aquesta ansietat pot repercutir en els seus resultats, inclús poden determinar la renúncia a les matemàtiques i certs itineraris educatius. Conéixer com les ments més brillants i que han fet grans aportacions a la humanitat també han canviat itineraris fins a decidir el seu camí, i que no sempre els va ser fàcil, pot animar a perseverar i a no rendir-se. Maryam Mirzakhani explicà com a ella de menuda li agradava molt llegir i com pensava que acabaria sent una escriptora. Fins que, finalment, es va decidir per fer investigació matemàtica, o com ella deia:
«Has de gastar un poc d’energia i esforç per veure la bellesa de les matemàtiques.»
Quan se li preguntà per la seua recepta de treball, ella digué:
«No tinc cap recepta en particular. És la raó per la qual fer investigació és un repte i alhora atractiu. És com perdre’s en una jungla i tractar d’utilitzar tots els coneixements que puguis reunir per inventar alguns trucs nous i, amb una mica de sort, pots trobar una sortida.»
També podem destacar com aquesta dona tan brillant ens donà les claus de la millor manera per aprendre matemàtiques quan deia:
«La part més gratificant del meu treball és el moment «aha!», l’emoció de descobrir i gaudir d’entendre alguna cosa nova: la sensació d’estar dalt d’un turó i tindre una visió clara. Però la major part de les vegades, fer matemàtiques per a mi és com fer una llarga caminada sense cap camí ni cap final a la vista.»
«Pense que parlar de matemàtiques amb companys de diferents orígens és una de les maneres més productives de progressar.»
Aquest “aha” el podem trobar en les nostres aules quan fem grups interactius, on grups heterogenis treballem dialògicament per aconseguir el triomf comú per a tothom, fent front a reptes i dificultats i construint un aprenentatge compartit.
Lamentablement, el 14 de juliol de 2017 va morir víctima de càncer de mama. Per tant, en tan sols 40 anys, arribà a ser un referent per a moltes altres dones en el seu camp, perquè fou una prestigiosa professora en el Departament de Matemàtiques de la Universitat de Stanford i, per això, va acabar declarant-se el 12 de maig (dia del seu natalici) com el Dia Internacional de les Dones Matemàtiques.
[Imatge: Flickr]
Mestra d'infantil i primària