Quan posem a les mans dels nostres fills i filles un mòbil hem de ser conscients dels possibles avantatges, però també dels perills que aquest dispositiu comporta. El més important, com en molts altres aspectes educatius i socials, és fer prevenció, però tot i que s’hagi fet aquesta prevenció, l’accés dels xics i xiques a continguts inapropiats és molt difícil d’evitar avui per avui.

Un dels espais virtuals d’ús habitual de la joventut és el whatsapp de la classe. En teoria és un lloc per compartir tasques de classe, preguntar deures o demanar algun material, però, com en altres contextos poc segurs on no hi ha normes explícites que els components hagen pogut consensuar, alguns aprofiten per mostrar imatges sexuals o violentes, menysprear a algun company o companya, enviar stickers per burlar-se d’algú o inclús amenaçar i fer bullying. En entorns d’aquestes característiques impera la llei del silenci, no es denuncien aquestes conductes, i els que comparteixen i exerceixen violència queden impunes. A més, es corre el perill que s’acaben normalitzant aquestes conductes dins del grup.

Però aquesta situació pot canviar quan hi ha hagut o hi ha una acció preventiva de la violència basada en les evidències, quan el centre aplica el model dialògic de prevenció i resolució de conflictes i l’alumnat coneix el club de valents violència zero (grup organitzat de persones que es posicionen davant la violència, fan denúncies, se solidaritzen amb les víctimes i sempre tracten bé als altres) o les 5D (estratègies o ferramentes en forma de mnemotècnia que ensenyen a actuar quan es veuen en situacions en les que s’exerceix la violència). Quan s’ha dialogat a la classe sobre aquestes estratègies és quan apareixen els upstanders, alumnat solidari que no miren cap a un altre costat; que no només defensen a un company o companya dels atacs de qui assetja, sinó que també defensen a les persones valentes que s’han atrevit a trencar el silenci; que s’atreveixen a dir “aquest contingut no m’agrada” i que buscaran la intervenció d’altres iguals, o dels adults si fos necessari. En aquests casos és també fonamental el paper del professorat. Quan l’alumnat s’atreveix a denunciar aquestes conductes, el professorat no ha d’ignorar aquesta actitud valenta, ja que si és així es reduiran les probabilitats que tornen a denunciar en futures situacions. Ha de donar suport i confiança al seu alumnat i intervindre tant a nivell d’aula com de centre.

És fonamental la formació del professorat i de l’alumnat en el tema de la prevenció de la violència. Mai és massa tard, podem començar demà mateix per la lectura i el debat mitjançant una tertúlia dialògica dels articles als quals fa referència este escrit. Ens adonarem com, a poc a poc, les conductes es transformen i el grup de whatsapp de la classe també es pot transformar en un espai més segur i lliure de violència.

[Imatge: Unsplash]

By Begoña Flos

Llicenciada en psicopedagogia. Mestra de PT i primària al CRA Araboga i membre del seminari “A Muscles de Gegants” de Castelló