Sabies que l’estudi i la pràctica de la música impliquen “gairebé totes les funcions cognitives”? És per això que la investigació en neurociència treballa a fons per a comprendre el funcionament del cervell en el moment que interacciona amb la música. D’esta manera, es pretén conéixer més per a poder aportar noves dades que ajuden a millorar l’aprenentatge de totes les persones.
A l’article “Music, food of neuroscience” s’expliquen interessants detalls sobre el moment en què es troben les investigacions i algunes de les conclusions que ja se’n tenen.
Les persones venim al món amb el cervell preparat per a desxifrar i comprendre la música. De fet, les investigacions afirmen que els nadons distingeixen diferents escales. També diferencien diferents acords, preferint els consonants (sons simultanis que l’oïda considera agradables) als dissonants (sons simultanis que transmeten tensió), i són capaços d’acumular els sons musicals del seu entorn i classificar-los per a construir una gramàtica musical.
Així mateix, en la investigació es donen algunes respostes a la qüestió de la relació que hi ha entre la música i la parla. Sembla que, encara que estiga àmpliament estés el concepte que la música és una extensió més complexa de la parla, això no és exactament així. D’una banda, la capacitat d’organitzar un conjunt melòdic per a produir frases musicals sí que es podria produir d’una manera similar a la capacitat lingüística de produir frases amb paraules. D’altra banda, es coneixen casos de persones que han perdut funcions de la parla a causa d’un dany a les regions cerebrals afectades i han pogut mantindre les funcions musicals, fet que suposa que hi ha aspectes musicals que no són comuns al llenguatge.
D’altra banda, també se sap que la música pot provocar canvis a l’estat d’ànim i canvis fisiològics al ritme cardíac o la respiració i ens connecta amb l’entorn, gràcies a les neurones espill. Esta és una de les causes per les quals la resposta emocional a una o altra música siga social i, per això, la resposta a una determinada música no serà la mateixa en dues persones diferents.
Finalment, l’estudi del cervell de determinats músics revela, una vegada més, que les experiències viscudes esculpeixen el cervell perquè condicionen l’activitat de diferents circuits neuronals, no sols a nivell cognitiu sinó també a nivell motor. Per això, per exemple, no és igual el cervell d’un violinista que el d’un altre instrumentista, ja que les habilitats musicals per a tocar este instrumento impliquen un enorme domini de la mà esquerra que potser no siga necessari per a un altre. La pràctica constant de l’instrument triat desenvolupa, per tant, unes àrees cerebrals que no estan igual de desenvolupades si esta pràctica no s’ha donat.
Deien els filòsofs de l’antiga Grècia que la música és a l’ànima el que la gimnàstica per al cos. A poc a poc, gràcies a la ciència, serem capaços de desxifrar l’enigma que permeta exercitar la nostra ment per a aprendre més i ser cada dia més feliços.