L’educació, entesa com a element clau per a la defensa i la promoció de la llibertat i del coneixement, hui com ahir, continua tenint reptes als quals enfrontar-se per a continuar construint les possibilitats de transformació i canvi. Existixen, en la història, moviments i persones que, amb el seu esforç, el seu coneixement i la seua passió, han contribuït al fet que l’educació continue caminant cap a la llibertat de totes les persones.
La Institució Lliure d’Ensenyança (ILE), fundada en 1876 per Francisco Giner de los Ríos i altres professors defensors de la llibertat de càtedra, va representar un dels projectes educatius més innovadors de l’Espanya contemporània. Nascuda com a resposta al control ideològic de l’ensenyança universitària, va defendre una educació basada en la llibertat de pensament, el desenvolupament moral i la formació integral de la persona. La seua influència es va estendre prompte més enllà de la universitat i va aconseguir l’educació primària i secundària, convertint-se en un referent per a la modernització pedagògica del país.
Enfront dels mètodes de l’època, la ILE va proposar una ensenyança activa en la qual l’alumnat aprenguera mitjançant l’observació, l’experimentació i el contacte directe amb la realitat. Les excursions, els treballs manuals, la pràctica esportiva, l’art i les activitats a l’aire lliure formaven part essencial del procés educatiu. A més, va atorgar una importància fonamental a la formació del professorat, considerat el principal agent de canvi per a construir una societat més culta, crítica i democràtica.
Estes idees van trobar una aplicació especialment rellevant en l’Institut-Escola, creat en 1918 com a laboratori d’innovació pedagògica. Allí es van impulsar principis avançats per a l’època, com la coeducació entre xics i xiques, l’avaluació contínua i l’aprenentatge centrat en l’estudiant. Encara que la ILE i l’Institut-Escola van desaparéixer després de la Guerra Civil, el seu llegat va continuar influint en la cultura pedagògica espanyola i en moltes de les reformes educatives posteriors.
El més sorprenent de la Institució Lliure d’Ensenyança és la vigència de moltes de les seues propostes. La investigació educativa actual destaca la importància de l’aprenentatge interactiu, el pensament crític, l’avaluació formativa i el benestar integral de l’alumnat, principis que la ILE ja apuntava fa més d’un segle. De la mateixa manera, la rellevància que va atorgar a la formació docent es relaciona amb la necessitat actual d’augmentar la capacitació pedagògica científica del professorat per a possibilitar la transformació educativa i la millora dels resultats per a totes les persones mitjançant actuacions que promoguen este aprenentatge, trenquen les cadenes del fracàs i superen les barreres generades per pràctiques poc rigoroses i sense impacte en la vida de la ciutadania.
Així mateix, els corrents pedagògics actuals relacionades amb l’educació inclusiva, la sostenibilitat i l’educació per a la prevenció de la violència troben antecedents en l’ideari de la ILE. Si bé la ILE no incorpora des d’una perspectiva teòrica, de manera concreta, la interacció entre les persones com la millor forma d’aprenentatge ni aprofundix en la qualitat d’estes interaccions és a dir, entre alumnat, professorat i comunitat, els seus postulats s’arrelen en elements com ara la igualtat, la solidaritat i el coneixement, que hui es reconeixen per la investigació com a claus per a l’aprenentatge de màxims.
La ILE continua inspirant a escoles i moviments pedagògics compromesos amb la millora educativa i social que, enfront de les dificultats i les adversitats, actuacions educatives basades en les evidències científiques actuals amb impacte social, aportant llibertat i coneixement a la ciutadania.
Imatge: Chat GPT
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.