La desinformació no és un fenomen innocu ni una simple conseqüència de la hiperconnectivitat digital. Cada vegada més investigacions alerten que l’expansió de discursos falsos, manipulats o dissenyats per a generar odi està vinculada a l’augment de diferents formes de violència, especialment contra les dones i col·lectius històricament vulnerables. Organismes com la UNESCO i ONU Dones advertixen que les faules i el discurs de l’odi es retroalimenten, generant entorns que normalitzen la violència, l’assetjament i l’exclusió social.
ONU també assenyala que l’odi i la desinformació funcionen com a senyals primerencs d’escales de violència més greus, incloent-hi persecució política, violència de gènere i fins i tot crims massius en contextos de conflicte. I les xarxes socials i algunes tecnologies basades en intel·ligència artificial estan amplificant este problema. Deepfakes sexuals, campanyes coordinades de desprestigi o continguts manipulats dirigits específicament contra dones s’utilitzen per a desacreditar-les, expulsar-les del debat públic o generar por.
Enfront de l’impacte creixent de les faules i la seua relació amb l’augment de la violència, l’Associació Americana de Psicologia (APA, per les seues sigles en anglés) ha publicat recentment una sèrie de recomanacions basades en evidència científica per a ajudar a combatre este problema. El document explica que la desinformació sol difondre’s apel·lant a emocions intenses, prejuís o identitats grupals, afavorint entorns de polarització i hostilitat social. Per això, l’APA destaca la importància d’enfortir l’alfabetització mediàtica i el pensament crític des d’edats primerenques, ajudant les persones a identificar estratègies manipulatives, verificar fonts i comprendre com funcionen els biaixos cognitius que faciliten la difusió de continguts falsos.
Entre les propostes arreplegades per l’APA destaca també la denominada “inoculació psicològica”, una estratègia preventiva que consistix en ensenyar prèviament com operen les tècniques de manipulació i desinformació per a generar una major resistència enfront d’estes.
Este enfocament resulta especialment clau per a la prevenció de la violència, ja que molts discursos misògins, racistes o d’odi se sostenen sobre narratives falses i campanyes de desinformació que busquen deshumanitzar a determinats col·lectius. Promoure una ciutadania crítica, informada i basada en evidències científiques no sols ajuda a frenar l’expansió de faules i missatges manipulats, sinó que també contribuïx a construir societats més democràtiques, segures i lliures de violència.
Imatge: Magnific
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 25 de maig de 2026
⇒Més articles sobre informació i desinformació
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme