Elizabeth Smith Miller va nàixer en Peterboro en 1822. Va ser una escriptora, reformadora i defensora dels drets de les dones estatunidenca que va destacar per qüestionar algunes de les convencions socials més arrelades del segle XIX. Encara que el seu nom no sempre ocupa un lloc destacat en els relats sobre el moviment feminista, la seua influència va ser significativa, especialment en la transformació de la vestimenta femenina i en la defensa d’una major llibertat per a les dones.
Elizabeth Smith va créixer en un ambient familiar vinculat a les reformes socials. El seu pare, Gerrit Smith, va ser un conegut filantrop i abolicionista que va secundar diverses causes reformistes. Este entorn va contribuir al fet que Elizabeth desenrotllara, des de jove, una sensibilitat cap a qüestions com l’esclavitud, l’educació i els drets de les dones.
Va aconseguir notorietat en la dècada de 1850 per adoptar una manera de vestir considerada revolucionària per a l’època. En lloc d’utilitzar exclusivament les llargues i pesades faldes que s’esperava que portaren les dones, va començar a portar una falda curta sobre uns pantalons folgats, inspirats en peces que portaven algunes dones d’Orient i d’altres cultures. Esta indumentària oferia major comoditat i llibertat de moviment.
L’elecció d’Elizabeth Miller no va anar simplement estètica. En una època en la qual la roba podia limitar considerablement la mobilitat de les dones, modificar la vestimenta significava també reivindicar la possibilitat de caminar, treballar i participar en activitats públiques amb major autonomia. L’anomenat «vestit *Bloomer» va provocar burles i crítiques, però també va obrir un debat sobre la relació entre l’aparença, la llibertat i la condició social.
A més, va participar en activitats relacionades amb el moviment pels drets de les dones i va mantindre vincles amb figures destacades del reformisme estatunidenc. La seua vida reflectix així una característica fonamental dels moviments socials del segle XIX: els canvis culturals podien començar en àmbits quotidians i acabar qüestionant estructures socials molt més àmplies.
Elizabeth Smith Miller va morir en 1911, però el seu llegat va romandre associat a una generació de dones que va començar a reclamar major autonomia sobre el seu cos, el seu treball i la seua vida pública.
Este article va ser publicat el 26 de setembre en Diari Feminista
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària