El passat 15 de maig es va commemorar el Dia Internacional de les Famílies. Una data que no sols convida a reflexionar sobre què entenem per família, la diversitat de models familiars i els vincles que convertixen a un grup de persones en una verdadera família, més enllà de la convivència o dels llaços biològics. També ens conduïx inevitablement a posar el focus en la infància, ja que el benestar, la seguretat, la protecció i el desenrotllament integral de xiquets i xiquetes depenen en gran manera de les relacions, les cures i els estils de criança que experimenten en l’entorn familiar. La família constituïx així un dels principals espais de socialització i aprenentatge, on es configuren les primeres experiències d’afecte, diàleg, protecció i convivència que impactaran en el benestar present i futur de la infància.
No sols en la família, sinó també en altres espais, la idea que “una galtada a temps” educa encara està massa estesa. No obstant això, l’evidència científica mostra de manera consistent que el castic corporal no millora el comportament infantil a mitjà i llarg termini i, en canvi, sí que s’associa amb múltiples conseqüències negatives per a la salut, el benestar i el desenvolupament de xiquets i xiquetes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recorda que el castic corporal inclou qualsevol forma de castic físic destinada a causar dolor o malestar, encara que siga lleu, incloent des de galtades o carxots fins a colps amb objectes.
Quant a la magnitud del problema, l’OMS estima que aproximadament 1.200 milions de xiquets i xiquetes patixen estes pràctiques en la llar cada any i que milions més les experimenten en entorns escolars. A més, l’evidència assenyala que estes formes de violència poden generar alteracions en el desenrotllament emocional i cognitiu, augmentar l’agressivitat, empitjorar els resultats educatius i elevar el risc d’ansietat, depressió o consum de substàncies en etapes posteriors de la vida. Fins i tot les formes considerades “lleus” es relacionen amb respostes biològiques d’estrés i amb dinàmiques que poden escalar a formes més greus de violència.
En este sentit, l’OMS ha publicat Corporal Punishment and Health, un informe que llança llum sobre el castic corporal com a qüestió de salut pública i no únicament com un debat educatiu o cultural. El document reunix evidència internacional que demostra que no existixen beneficis associats al castic físic i que, per contra, els seus efectes negatius perjudiquen la salut física, mental i social de la infància. La publicació també destaca com determinats factors estructurals —com la pobresa, la discriminació o la sobrecàrrega familiar— incrementen el risc que els xiquets i les xiquetes patisquen este tipus de violència.
L’OMS planteja alternatives basades en l’evidència per a previndre-la. L’organisme insistix que prohibir legalment el castic corporal és important, però insuficient si no va acompanyat de suport a les famílies, formació per als docents, campanyes de sensibilització i promoció de models de criança positius i no violents. La publicació reforça així un consens científic cada vegada més ampli: protegir la infància implica avançar cap a formes d’educació i convivència que garantisquen la dignitat, la seguretat i el desenrotllament integral de tots els xiquets i xiquetes.
Imatge: Magnific
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 18 de maig de 2026
Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme