Un gran amic mestre em va preguntar on podia veure una pel·lícula per a compartir-la amb el seu alumnat en classe i vaig pensar: quina sort té el seu alumnat! Construir records i sentiments entre companyes i companys de classe, amb amistats, i amb una pel·lícula que és un clàssic per tot el que porta dins, perquè conté tot allò que ens fa humans: el que ens preocupa, la qual cosa ens fa feliços, la qual cosa ens mou i el que ens agrada. Veure la pel·lícula “¡Qué bello es vivir!” és una tradició arrelada per a moltes persones, per a gaudir-la en companyia.
En la secció NAM d’este diari, i pensant en eixe amic, té molt de sentit parlar d’esta pel·lícula. Podríem parlar d’ella des de moltes perspectives, però, hui, ho farem des de la mirada de les masculinitats. En ella apareix un personatge, el protagonista, George Baily, qui des de la infància té un paper vibrant per la seua versatilitat social, pels seus interessos i pels seus somnis. A més, els vincles amb la seua família, especialment amb el seu pare, però també amb el seu germà i, com no, amb els seus amics, són de gran profunditat. Els efectes de la seua personalitat i les seues actituds es visibilitzen en la seua valentia per a afrontar reptes i dificultats, mostrant grans dosis de solidaritat davant les adversitats d’altres persones des de xicotet i amb un ferm compromís d’allunyar-se del poder, la dominància i la violència, per a ajudar a complir els somnis dels altres. No revelarem ací com aconseguix véncer les seues pròpies adversitats ni com respondran els altres quan és ell qui ha de lluitar per si mateix, davant eixa persistència de la doble moral per intentar comprar les ànimes i les consciències de tot el món.
L’últim detall sobre ell, importantíssim, que no se’m passe: eixa seguretat, fortalesa i valors ètics que atresora George generen un immens atractiu cap als seus amics, però també cap a les xiques. Amb Mary, qui s’enamora d’ell des de la infància, té una relació pròxima a la ideal, construïda des del desig i els sentiments que es perceben en les seues interaccions, en els seus diàlegs, en les seues mirades i en el seu camí compartit.
Veure esta pel·lícula promou l’esperança de l’existència d’alternatives en les relacions per als xics. Així, s’adonen que, més enllà de ser dominants o oprimits, les NAM són hòmens segurs, forts, valents i bons, que tenen molt d’atractiu perquè saben cuidar les relacions i perquè es posicionen davant la violència. Conéixer esta alternativa i esta possibilitat, a través del diàleg d’una pel·lícula com esta a l’escola, amb els xics i xiques, obri l’esperança de poder millorar les relacions entre persones des de les primeres edats.
Quina sort la d’eixe alumnat que, ja a estes edats, pot començar a parlar d’estos temes, amb estes obres, gràcies a mestres que ho fan possible! Gaudiu de la pel·lícula!
Imatge: Flickr
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 19 de desembre de 2024
Professor de la VIU i professor substitut de la UV. De formació, mestre d'educació especial i primària. Les seues línies d'investigació inclouen les actuacions educatives d'èxit, la inclusió educativa, les noves masculinitats alternatives i la socialització preventiva de la violència de gènere.