Hui he viscut molt directament quin feminisme és el que entusiasma a l’adolescència, incloent els qui tenen necessitats educatives especials. Al final de la conferència i després d’un intensiu debat, jóvens de 10 a 14 anys han vingut a demanar-me autògrafs i a dir-me paraules precioses. No tinc cap mena de dubte que un matí així és replicable en qualsevol context, sempre que es faça des de l’evidència que el feminisme és de totes les dones, de qualsevol edat i condició, i no el monopoli d’unes poques.
Hui, 4 de desembre, s’ha celebrat a la Universitat de València la VI Trobada Intercentres per a la Prevenció de la Violència Contra les Dones. 300 jóvens d’entre 10 i 14 anys han omplit l’auditori d’il·lusió, preguntes profundes i reflexions que sens dubte superen les grans faules que la infància i l’adolescència senten cada dia sobre les relacions i la violència de gènere.
Vaig contar l’experiència que havia viscut com a víctima d’assetjament sexual en l’edat escolar. Les evidències científiques que els poden salvar del que a mi em va passar van impactar fortament en els seus pensaments. Va haver-hi una ronda de preguntes de més de mitja hora, en la qual alumnat molt divers compartia les reflexions i qüestions que volien aclarir, incloent-hi alumnat amb necessitats educatives especials que explicava la norma que tenen en el seu centre a través del seu comunicador, per les dificultats a l’hora de parlar. Cap barrera ha detingut l’alumnat per a participar amb preguntes sobre conseqüències en la salut, la importància de l’amistat per a superar la violència, com els agrada que els tracten i preguntes concretes sobre el meu cas que els interessava conéixer per a saber com actuar o no davant això.
S’ha acabat el temps i han quedat moltíssimes mans alçades que no s’han pogut prendre. Això no ha detingut les inquietuds d’eixe alumnat. Per exemple, un alumne amb discapacitat se m’ha acostat una hora més tard de la conferència per a fer-me una pregunta molt complexa sobre el meu cas, preguntant-me si ara estic bé. Segons el seu professor, portava des de llavors volent preguntar-m’ho i finalment ho ha fet.
L’alumnat assistent ha tingut al seu abast les evidències científiques d’impacte social que prevenen la violència. Com a exemple, quan els he preguntat si era verdader o fals que «si és una relació de 5 minuts no passa res, no hi ha conseqüències negatives», la sala unànimement ha dit: «fals!». Si férem una enquesta al carrer a persones adultes, tinc dubtes de si endevinarien que eixa afirmació és falsa. Tindre això clar és una gran vacuna que prevé les pitjors relacions.
Posteriorment, tot l’alumnat s’ha dividit en grups per a realitzar una tertúlia feminista dialògica en la qual llegien les evidències científiques d’impacte social per a previndre la violència en les relacions, en específic sobre la pressió per a tindre rotllos menyspreadors. L’alumnat parla des del llenguatge del desig sobre les persones violentes, qualificant-les de “paràsits”. I fins i tot, encara que no es conegueren, han esperat en silenci durant més d’un minut quan una companya amb necessitats educatives especials tenia dificultats per a compartir la idea que havia triat. Sense males cares, sense menyspreus.
Este tipus d’esdeveniments i accions amb resultats tan positius per a l’alumnat, com són bones, no interessen a les periodistes del fang; el que els interessa és destruir-ho. No ho aconseguixen ni ho aconseguiran. L’entusiasme que hem viscut a la sala i posteriorment no el poden parar per moltes mentides que inventen.
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 4 de desembre de 2025
Cofundadora de MeToo Schools. Professora universitària i titulada de Conservatori Superior en música.