Carol Greider va compartir el premi Nobel de Medicina amb Elizabeth Blackburn i Jack Szostak pel descobriment de la telomerasa, enzim encarregat del manteniment dels telòmers. Estos són regions d’ADN que es troben en els extrems dels cromosomes. A mesura que una cèl·lula normal es dividix, els telòmers desapareixen, la qual cosa provoca una disminució progressiva de la funcionalitat i, en última instància, la mort. Este procés explica per què les cèl·lules normals són mortals. No obstant això, en les cèl·lules tumorals els telòmers mantenen la seua grandària gràcies a la producció extra de telomerasa. Este coneixement, després d’àrdues investigacions, es va aplicar a la resta de cèl·lules, encara que molt pocs científics manejaven estos sabers.
Quan se li pregunta per la complexitat dels seus descobriments i quina és la clau que els va ajudar en els seus avanços, Carol no dubta en afirmar:
«Una de les lliçons que he aprés en les diferents etapes de la meua carrera és que la ciència no es fa sola. S’avança mitjançant la conversa i el compartir experiències (…) Les noves idees es convertixen ràpidament en part de la consciència col·lectiva. Així és com la ciència avança i es generen nous coneixements.»
A més, també té molt present la necessitat d’equilibrar temps de treball, productivitat i altres facetes de la vida:
«El meu laboratori sap que soc mamà en primer lloc i em permet compaginar carrera i família. Puc anar a casa quan siga necessari, o assistir a una representació escolar, i després tornar i acabar la meua jornada laboral o treballar des de la meua casa en l’ordinador. El més important és trobar el temps per a fer les coses, ja que no és el temps en el treball sinó la productivitat global el que compta.»
Conéixer referents tan brillants i escoltar estes declaracions em fa pensar en les tertúlies pedagògiques dialògiques, espais en els quals, a partir de la lectura d’un mateix text acordat, un grup de persones compartix coneixements i experiències convertint-les en consciència col·lectiva (pots consultar les evidències sobre formació dialògica del professorat ací i ací). Per això, sempre que comença el nou curs i comença la formació en el seminari A Muscles de Gegants, s’activen una sèrie d’interaccions, diàlegs i coneixements que portarem a les nostres escoles amb la intenció d’aconseguir les millors oportunitats d’èxit educatiu per a tot l’alumnat, perquè l’educació tampoc es fa sola. I també perquè les interaccions de qualitat milloren el nostre treball i la nostra vida personal.
De la mateixa manera, els claustres dialogants que compartixen coneixements des de la igualtat, argumentant les seues opinions, transformant les seues idees i aprenent les unes de les altres, respectant la diversitat i posant en pràctica la solidaritat, aconseguixen donar el verdader sentit a l’educació, que no és un altre que vetlar pel dret de la infància a l’educació i tractar de contribuir a societats més justes i igualitàries.
Imatge: Getty Images
[Altres premis Nobel que inspiren millores en l’educació]
Mestra d'infantil i primària