Tornem amb la sèrie de webinars d’Education Now amb nous temes. Recordem que estan organitzats per Harvard Graduate School of Education. Enguany han començat amb este tema tan actual i que preocupa tant: “Ens enfrontem a l’assetjament virtual (ciberassetjament)”: consells de persones expertes per a informar sobre l’impacte de l’assetjament virtual a la infància i la seua prevenció. Si vols accedir al vídeo, toca ací.

Hi ha investigacions que evidencien la importància de crear un clima escolar segur, positiu, en què hi haja respecte, sentiment de pertinença i seguretat per a tots els membres de la comunitat educativa. Es presentaran diferents estratègies per a fer front a l’assetjament i ciberassetjament.

Per a començar i entendre com funciona el clima escolar en un centre educatiu, una de les ponents compartix la següent analogia: imagina que el centre és una platja on vols estar relaxat, però esta platja està bruta perquè hi ha fem. La resta d’elements positius estan igualment, però és difícil concentrar-se en allò positiu quan hi ha tota esta brossa escampada. Preocupa no tocar-la, que no t’afecte, evitar-la. És important reflexionar sobre com es tracta l’alumnat, fins i tot els més lleus comportaments negatius poden embrutar este clima escolar. Per això cal empoderar l’alumnat i donar-los eines per a no ser subjectes passius. Els direm: “Reflexionarem sobre totes estes deixalles que llancem en esta meravellosa platja i netegem-la per a poder posar el focus en les coses boniques.”

Una estratègia que funciona per a millorar el clima és que totes les persones de la comunitat participen en la visió del col·legi. Què volem de la nostra escola? Què és fem i què és el que és bonic? I es definix entre tots i totes. Es tracta de vore com compartir esta responsabilitat perquè el col·legi tinga este clima escolar que volem entre tots i totes.

Són els xiquets i xiquetes els qui tenen el poder de dissenyar-ho, i les persones adultes han de facilitar i orientar-los per a aconseguir-ho. Necessiten que se’ls mostre que se’ls valora i se’ls escolta. Per exemple, organitzant un grup que es reunisca cada setmana, protagonitzat per estudiants, perquè es vol escoltar les seus propostes.

En segon lloc, una altra estratègia que ha demostrat que funciona i millora la convivència són els parells en què hi ha un alumne gran i un altre més menut aparellats des del primer dia de classes perquè el gran li explique les normes socials, què s’espera d’ells i elles al centre, i així es crea una relació de confiança. Així, en les ocasions en què demanar ajuda a una persona adulta pot resultar complicat, este alumne gran és més proper en edat, llenguatge i forma de vore les coses. Així tenen un suport més al centre.

Hem de descobrir les qualitats i aptituds de l’alumnat i que tots i totes promoguen i transmeten la importància de previndre i estar en contra de l’assetjament i el ciberassetjament. En algunes escoles també realitzen dramatitzacions per a mostrar exemples de consentiment, de ser testimonis actius, i ho fan de manera que ajuden les altres persones a imaginar situacions on podria passar i com actuar i intervenir com “upstanders”. Perquè sabem que les conseqüències que es patixen els poden acompanyar i repercutir durant tota la vida.

Una altra potent estratègia per a conscienciar i previndre l’assetjament és que les i els joves participen a la investigació; que analitzen la situació i les dades de la investigació relacionada amb el tema. Així són protagonistes, coneixen i manegen de primera mà les alarmants xifres del nombre de casos de violència que tenen lloc als centres.

Una cosa important que hem de tindre en compte són els “gateway behaviours”, que són comportaments antisocials aparentment lleus que a poc a poc van a més si no es frenen a temps. Són comentaris, actituds i comportaments despectius, de menyspreu, com per exemple burlar-se, ignorar algú quan parla, xiuxiuejar, contar xafarderies i rumors, assenyalar les víctimes davant seu perquè se senten malament, fer sorolls o cares quan la persona en qüestió parla per a mostrar menyspreu… Estes actituds fan que l’escola no siga un lloc segur, ni còmode ni agradable. És important verbalitzar que no són acceptables estos comportaments, no es permetran. “Tractar així la gent no val, no està bé i no mola”. En algunes ocasions, el professorat intervé però la víctima diu coses com “estic bé, no em molesta”. Això pot fer que optem per no continuar defensant-la. La recomanació és que deixem sempre clar que no es tolerarà este comportament. És importantíssim posicionar-se: “quan la gent fa estes coses, com burlar-se, a mi em molesta. No ho faces. No mola.” Posem l’èmfasi que això no es permetrà. Esta és una manera de mostrar suport a la víctima i frenar estes conductes. Davant d’este tipus d’actes, a les escoles on la majoria de les persones adultes es posicionen davant d’estos comportaments desagradables, les taxes d’assetjament són molt baixes.

D’altra banda, no s’hauria de descuidar el treball de la resiliència, habilitat de superar l’adversitat i reequilibrar-se davant amenaces, xafarderia, rumors, exclusió, etc. Ningú naix sabent ser resilient; se n’aprén. El fet d’eixir amb èxit de les situacions en què es patix o són desagradables perquè s’ha frenat la persona agressora, perquè un company o amic l’ha defensat o perquè l’ha salvat, ajuda a saber que es poden superar estes situacions en el futur. A la investigació, 3 de cada 4 joves que tenen amics i estratègies per a eixir de la situació ho superen amb èxit. Si s’assaja, es practica o es parla del tema, augmenten els recursos de què es disposa quan cal fer front a un altre esdeveniment d’este tipus.

Una altra estratègia és el “counterspeech“, comentaris que combaten els discursos d’odi, desagradables o cruels sense censurar-los, usant l’empatia. Se solen utilitzar a les xarxes socials. També poden estar en clau d’humor per a distraure o despistar.

Així mateix, passa que hi ha famílies que diuen als seus fills i filles que responguen insultant o agredint quan els han tractat malament. El consell dels professionals és transmetre a les famílies que, quan les víctimes responen de manera agressiva, la situació empitjora. Les persones abusones volen ficar les víctimes en problemes i poden intentar “que la tornen”. Es recomana, en canvi, que estiguen a prop d’amics i amigues, que juguen junts, que mengen junts, perquè l’amistat és un gran factor protector. No obstant això, les famílies que establixen unions i enllaços forts, sopen juntes, parlen d’estos temes, del que els passa i com enfrontar-se a estos conflictes sense violència fan que els seus fills i filles patisquen molt menys. Tenen este suport i recursos per a enfrontar-se a les adversitats.

Finalment, en no haver prohibit els telèfons intel·ligents, la joventut està demostrant que va aprenent a manejar-los, fer-los servir bé i traure’n profit. Els adults poden demostrar com fer servir el mòbil, quan guardar-lo, també poden mostrar coses interessants i, sobretot, assegurar-se que també en espais virtuals hi ha qui tracta bé a totes les persones.

[Imatge: hse.harvard.edu]

By Teresa Vázquez

Mestra de primària i especialista d'anglés