Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, inclòs el Ciberassetjament
Cada primer dijous de novembre, la comunitat internacional reconeix que la violència escolar en totes les seues formes vulnera els drets dels xiquets, xiquetes i adolescents a l’educació, la salut i el benestar. Enguany, la UNESCO ha triat un lema molt significatiu per al seu diàleg amb els Estats membres: passar de la promesa a la pràctica. Les declaracions ja no són suficients. El que importa és saber què funciona realment i aplicar-ho.
La magnitud del problema està àmpliament documentada. Segons l’informe de la UNESCO Behind the Numbers, més del 30% de l’alumnat del món ha sigut víctima d’assetjament escolar. Amb gran part de la vida social dels jóvens traslladada ara a l’entorn digital, l’assetjament ja no es queda a les portes de l’escola. Seguix als estudiants fins a les seues cases a través dels seus telèfons mòbils.
L’any passat, Daily27 va publicar un testimoniatge en primera persona sobre el camí des de l’aïllament fins a la violència zero. Eixe relat va mostrar alguna cosa que la investigació confirma una vegada i una altra. Una de les principals barreres per a combatre l’assetjament escolar és el silenci de les seues víctimes. El silenci no és una fallada individual. Es produïx en entorns en els quals defendre a la víctima comporta un cost social.
Per això, les intervencions més prometedores es dirigixen al grup, i no únicament a l’agressor o a la víctima. El Club de Valentes Violència Zero és un exemple d’això, associat a la reducció de l’assetjament escolar mitjançant una cultura de tolerància zero cap a la violència. Un estudi recent de sis centres educatius que l’estan implementant mostra com transforma les escoles en espais segurs en els quals els xiquets i les xiquetes se senten capaces d’alçar la veu davant la violència, protegir les víctimes i distanciar-se dels agressors, amb beneficis per a la seua salut i benestar.
Esta lliçó també s’aplica al ciberassetjament. Com analitzem en I si prohibir les xarxes socials no fora la resposta al mal en línia?, mantindre als xiquets i les xiquetes allunyats de les pantalles no canvia, per si sol, les normes que fan que l’assetjament siga acceptable. Eixes normes es construïxen i poden transformar-se en les interaccions quotidianes a l’escola, a casa i en Internet. Com vam defendre en 2024, fer front a l’assetjament escolar requerix evidències científiques d’impacte social, no intuïcions ni faules.
Passar de la promesa a la pràctica significa que cada escola pot triar actuacions que ja han demostrat ser eficaces. Cap xiquet o xiqueta hauria d’haver de triar entre guardar silenci i quedar-se només.
Este article va ser publicat el 5 de novembre en Daily27
Imatge: Magnific
Mestra d'educació infantil. Dra. en Sociologia per la Universitat de Barcelona