La pel·lícula i l’obra literària “Ramayana” són una font extraordinària, entre altres coses, d’educació en valors, sempre que es faça amb diàlegs plens de saviesa, bellesa i bondat.
Amb freqüència, estranya, desorienta i entristix en la infància (també en l’adultesa) que una persona que havia sigut molt bona es transforme en malvada, que un amic que sempre desitjava estar amb tu i et deia coses boniques comence a parlar molt malament de tu i a ficar zitzània amb les teues amistats per a intentar que et rebutgen. Hi ha els qui afirmen que si ara té tanta maldat és que en realitat mai havia sigut bona. Altres persones diuen que sí que era bona i ara s’ha tornat dolenta; quasi sempre sense saber-ho, reproduïxen així un debat ja històric entre les perspectives hobbesiana i rousseauniana sobre la condició humana.
Mil·lennis abans, Ramayana ja veia més lluny i aprofundia més en la condició humana que Hobbes i Rousseau. Manthara i Kaikeyi són dos personatges molt dignes d’anàlisis i comentaris. Tenen milers d’anys, però reapareixen a les escoles, en les discoteques, en els concerts, en els viatges, i en tots els espais socials. Kaikeyi és molt bona persona, molt atractiva, i vol molt al seu fill biològic Bharata i al seu fillastre Rama, que també es volen molt entre ells i són també molt bons i atractius.
Manthara se sent menys atractiva i menys bona, sent una creixent gelosia personal i gelosia ètica cap a Kaikeyi i altres persones del seu entorn. La gelosia la porten a tindre com a màxim objectiu destruir eixe ambient d’amistat i amor que cada vegada l’atrauen menys a ella. Es presenta davant Kaikeyi com preocupada pel seu futur i pel de el seu fill Bharata. Diu que vol ajudar a protegir als dos de les suposades males intencions del rei Dasharatha, pare dels dos prínceps i marit de Kaikeyi. Al principi no cedix, però a poc a poc Manthara va ficant suficient zitzània perquè Kaikeyi arribe a considerar unes certes eixes males intencions i comence a actuar també amb maldat. Així perjudica molt seriosament a altres persones, però es perjudica encara molt més a si mateixa.
Ramayana té moments molt alegres i esperançadors, però també uns altres molt tristos, com en totes les grans obres literàries. No obstant això, personatges com la molt bona i atractiva Situada són un contrast meravellós amb Manthara. La valentia, l’amor i la sinceritat d’esta dona plena d’esperança a les xiquetes i xiquets de l’Índia des de temps immemorials i ara, amb la pel·lícula, a un nombre cada vegada major de xiquetes i xiquets dels nostres entorns.
Autor de “Compartint paraules”