Des de 1966, quan la UNESCO el va proclamar, el Dia Internacional de l’Alfabetització se celebra cada 8 de setembre per a recordar al món la importància de l’alfabetització en la construcció de societats més justes i sostenibles. Este 2026 es complix el seu 60é aniversari. Se celebra sota el lema «Alfabetització per a les persones, el planeta i la prosperitat», en un moment en el qual 739 milions de jóvens i adults encara manquen de competències bàsiques de lectura i escriptura. La UNESCO no entén l’alfabetització com una habilitat tècnica, sinó com un camí cap a l’emancipació; aprendre a llegir i escriure per a participar en la vida social, prendre decisions sobre la pròpia vida i transformar, juntament amb altres persones, les condicions de desigualtat de la pròpia comunitat. Un exemple concret d’això és l’escola de persones adultes La Verneda-Sant Martí, a Barcelona, i la seua influència en l’educació durant les últimes quatre dècades.
Participar en les decisions, crear coneixement conjuntament, prioritzar als qui més ho necessiten.
La Verneda-Sant Martí es va crear en 1978 en un edifici que havia sigut la seu de la Secció Femenina del règim franquista i que va quedar buit després de la caiguda de la dictadura. Un grup de veïns i veïnes del barri el va ocupar per a crear l’escola. El projecte arreplega la tradició dels ateneus obrers, les Universitats Populars i les Missions Pedagògiques de la Segona República, així com la influència de la teoria de l’acció dialògica de Paulo Freire.
El seu funcionament es basa en la participació de les persones participants a l’escola (persones sense titulació universitària que es formen en el centre) en la presa de decisions: quins cursos s’oferixen, en quins horaris (el centre està obert els set dies de la setmana, de 9 del matí a 10 de la nit) i quines reivindicacions traslladar a l’administració. Estes decisions es prenen mitjançant el diàleg igualitari entre participants, educadors, educadores, col·laboradors i col·laboradores, on les aportacions es valoren pels seus arguments i no per la posició de poder de qui les formula. Les actuacions educatives que es posen en pràctica són aquelles que les persones participants decidixen crear conjuntament a partir de les que compten amb evidències científiques d’impacte social, és a dir, aquelles que han demostrat obtindre els millors resultats en la millora dels aprenentatges i de la cohesió social en el barri. Cada decisió prioritza la superació de les desigualtats que afronten les persones que es troben en situacions educatives i socials més desfavorides, per exemple, persones migrants arribades de tots els continents, al mateix temps que l’escola es convertix en un espai de convivència i aprenentatge per a tot el veïnat. Són les pròpies persones participants els qui decidixen sobre el seu procés educatiu, sense dependre del corporativisme dels professionals.
Aquest model ha sigut documentat en diverses publicacions científiques, en revistes com Harvard Educational Review, Teachers College Rècord de Columbia University i European Journal for Research on the Education and Learning of Adults, entre altres.
La trobada amb Freire i la seua transferència a São Paulo.
En 1988, Paulo Freire, el pedagog més citat internacionalment, va viatjar per primera vegada a Barcelona. A l’Escola La Verneda-Sant Martí va trobar un model en el qual els qui prenen la paraula són les pròpies persones participants, mentres que els professionals escolten. Un any després, com a secretari d’Educació de São Paulo, va posar en marxa MOVA (Movimento de Alfabetização de Jovens e Adults), un programa basat en el mateix principi, l’aliança entre l’administració pública i les organitzacions de la societat civil, i en espais on les persones que estaven aprenent tenien la paraula. El programa continua actiu actualment en centenars de municipis brasilers.
De l’alfabetització de persones adultes a les Comunitats d’Aprenentatge a tot el món.
Des de 1995, este model s’ha transferit a l’educació infantil, primària i secundària a través del projecte Comunitats d’Aprenentatge, present actualment en més de 1.000 centres de desenes de països d’Europa i Amèrica Llatina. Actuacions educatives com els Grups Interactius, les Tertúlies Literàries Dialògiques i la participació educativa de les famílies (sovint mares migrants no alfabetitzades o dones sense titulacions acadèmiques) estan aconseguint els millors resultats en la millora dels aprenentatges tant de les famílies com dels seus fills i filles, al mateix temps que milloren la convivència escolar i la cohesió social de les comunitats. També existixen desenes d’articles científics que documenten l’impacte social de les Actuacions Educatives d’Èxit implementades en estos centres.
Seixanta anys després del primer Dia Internacional de l’Alfabetització, La Verneda-Sant Martí continua mostrant que ensenyar a una persona a llegir i escriure transforma la seua vida, la seua família i la seua comunitat, i que quan este model es transferix, com va ocórrer entre Barcelona i *São Paulo, i com succeïx hui en la xarxa de Comunitats d’Aprenentatge, millora la vida de milers de persones i comunitats a tot el món.
Este article va ser publicat en Daily 27 el 8 de setembre de 2026
Imatge: Magnific
Professora en la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona. Investigadora en actuacions educatives d'impacte social per a la superació de les desigualtats socials.