María Nicolasa Paula Barbeito i Cerviño va nàixer el 2 de març de 1880 a La Corunya. Va ser una de les dones més rellevants del primer terç del segle XX a Galícia. Una dona que es va convertir molt prompte en una referència inexcusable per la seua intensa i constant dedicació a causes nobles: l’educació i instrucció, la renovació educativa, la defensa dels drets de les dones, la justícia, la llibertat, el progrés; una dona amb un gran sentit social, que va introduir un concepte sociològic en les obres de beneficència.
Va implantar a Galícia per primera vegada el mètode Montessori. Va introduir així mateix el mètode Decroly (globalització, centres d’interés). En este sentit va compondre un Pla de Lectura Global (1934) per a les escoles de la seua zona d’inspecció. Professional i humana, concedia gran importància a les relacions personals: el diàleg, la cordialitat, la companyonia, el respecte… van presidir el seu treball en la comunitat educativa de la qual formava part.
«La escuela se basa en el respeto, en el derecho de gentes, en la fraternidad, en la igualdad”
També insistia en la necessitat de comunicació entre companys i companyes i entre professorat i alumnat. María Barbeito propugnava el diàleg a l’aula, al mateix temps que prestava molta atenció a la metodologia en el procés d’ensenyança-aprenentatge:
«Ha de huirse del memorismo y utilizar todo lo que la realidad ofrece para despertar el espíritu de observación (…), procurando siempre, más que añadir un conocimiento al niño, prepararle para adquirirlo»
Era conscient que, per a continuar amb la seua labor de reforma educativa, era vital la comunicació científica i pedagògica amb l’estranger.
En referir-se a la igualtat d’educació entre els dos sexes va manifestar:
«Para ello se impone la coeducación, coco de pusilánimes y desconfiados, pero positivo acierto de la Pedagogía (…) ¿Es que nos atemorizamos ante un nombre y no ante una esencia de las cosas? Porque llamar mixtas y no coeducacionales al mayor número de escuelas rurales las redime, por lo visto ante algunos espíritus timoratos, del sambenito que quiere echarse sobre algunas humildes pruebas de educación en común, que vienen efectuándose y propugnándose por los amigos de la lógica.»
La Guerra Civil va tallar la seua brillant trajectòria professional, de manera que va començar una nova etapa en la seua vida. Va reprendre l’activitat com a escriptora.
Acabem este article amb les seues paraules:
«Las cosas justas que empiezan por desearse acaban por conseguirse y todas las cosas son imposibles mientras lo parecen.»
Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 29 de març de 2025
Assessora de Diversitat i Gènere. Professora-tutora de la UNED. Professora de Llengua i Literatura en secundària