El Dia Internacional contra l’Homofòbia en el Futbol existix per a fer front a una realitat persistent: malgrat la popularitat mundial del futbol i de la seua capacitat per a unir a la gent, les persones LGBTIQ continuen patint discriminació dins d’este esport. Servix com a recordatori que els estadis, els vestuaris i els camps han de ser espais segurs per a totes les persones: jugadors i jugadores, àrbitres, entrenadors i entrenadores, aficionats i aficionades. En assenyalar les pràctiques excloents i celebrar la diversitat, este dia crida la comunitat futbolística a defendre els valors de solidaritat, justícia i respecte que l’esport afirma representar.
L’experiència recent de l’àrbitre alemany Pascal Kaiser posa en relleu els perills que poden acompanyar la visibilitat. Kaiser, que va fer pública la seua bisexualitat i va demanar matrimoni a la seua parella durant un partit, va ser objecte de violents atacs en el seu domicili. Va ser agredit en dos ocasions després de rebre amenaces vinculades a la seua orientació sexual. Els atacs van causar commoció en la comunitat futbolística i van evidenciar fins a quin punt els prejuís arrelats poden anar més enllà de l’abús verbal i convertir-se en violència física. El cas de Kaiser no és un fet aïllat: reflectix la necessitat urgent de reforçar les mesures de protecció i les respostes col·lectives dins i fora de l’esport. Des de l’inici de la temporada 2019-2020, l’organització Kick It Out ha rebut 845 denúncies per homofòbia en el futbol, la qual cosa la convertix en la segona forma de discriminació més denunciada, només per darrere del racisme.
Una ferramenta poderosa per a combatre la discriminació és la intervenció de les persones espectadores. Este enfocament anima als qui presencien conductes abusives (com ara càntics homòfobs o situacions d’assetjament) a posicionar-se, interrompre la conducta, denunciar-la o fer costat a la víctima. És una cosa que ha de treballar-se des del futbol base i des de la societat en general, començant en les primeres etapes de la vida. La investigació mostra que, quan les persones que observen qüestionen activament comportaments discriminatoris, disminuïx la probabilitat que la situació vaja a més i es contribuïx a canviar les normes del grup. En l’àmbit futbolístic, empoderar a aficionats i aficionades, companys i companyes d’equip i personal arbitral per a actuar pot transformar espectadors passius en agents actius a favor de la inclusió, reforçant el missatge que el silenci permet el mal.
En un estudi de gran escala realitzat fa més de deu anys es va identificar un canvi cultural i social en el món del futbol, que apuntava cap a una major inclusió, especialment quant a la sexualitat. Representen els recents atacs contra Pascal Kaiser una reacció contra eixe progrés? A primera vista, podria semblar que sí. No obstant això, el panorama ha canviat de manera significativa des que Justin Fashanu es va convertir en 1990 en el primer futbolista professional en fer pública la seua homosexualitat. Hem de continuar treballant perquè el futbol continue avançant per este camí inclusiu, de manera que algun dia puguem aconseguir un esport lliure de violència, en el qual cada jugador i jugadora puga viure la seua sexualitat amb plena llibertat.
Imatge: Freepik
Este article va ser publicat per primera vegada en Daily 27 el 19 de febrer de 2026
Investigador predoctoral FI al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona