«I Have a Dream». Quasi tothom ho coneix i ho valora, però poques persones han tingut l’oportunitat de comprendre totes les seues dimensions: tant les que precedixen a Martin Luther King Jr. com les que projecten un futur a partir del seu cèlebre discurs.
Una d’eixes dimensions és la inclusivitat. El seu èmfasi en superar la discriminació i la desigualtat basades en el color de la pell no va dirigit contra les persones blanques; inclou a tota la humanitat. En el seu discurs, King afirma la Constitució i els valors fundacionals dels Estats Units, que van ser configurats principalment per una població blanca. Entre les 250.000 persones assistents hi havia gent de tots els colors, incloses, per descomptat, persones blanques.
Una altra dimensió del «somni» és la idea que, abans de canviar les lleis, és necessari crear una nova imaginació moral de la societat. Esta idea estava profundament arrelada en Highlander School, on Martin Luther King Jr. va rebre part de la seua formació, i encara més entre Rosa Parks i altres figures clau del moviment pels drets civils. Primer van transformar eixa imaginació social. Després van arribar la Llei de Drets Civils de 1964, la Llei del Dret al Vot de 1965 i la Llei de Vivenda Justa de 1968. Esta imaginació moral va mobilitzar no sols als sectors més radicals de la població, sinó també als moderats.
La seua dimensió històrica també és inclusiva. Com sabem, King era pastor baptista i va heretar la tradició dels profetes bíblics que parlaven de somnis de justícia. La pròpia idea d’una nova imaginació moral de la societat apunta a un somni que no és merament utòpic en el sentit literal del terme, sinó una crida a l’acció que millora el món. Després del discurs, es va difondre àmpliament la idea de «mantindre viu el somni», entesa tant com un propòsit vital com una invitació a seguir, al llarg de tota la vida, imaginant un món millor i construint-lo.