[Pots llegir ací la sèrie completa Informació i desinformació]
Avui en dia és extremadament fàcil per a qualsevol persona crear i compartir informació en línia. Pot ser fantàstic per a fomentar la creativitat i difondre informació, però possiblement perillós a l’hora de transmetre informació errònia, amb o sense intenció. Atès que les nostres opinions, decisions i eleccions poden estar influenciades pel bombardeig d’informació, saber distingir la veracitat de la falsedat és un escut protector per a qualsevol persona.
Des de la psicologia, científics i científiques han ideat maneres intel·ligents d’abordar i desmentir aquesta desinformació. Mind Over Misinformation és una sèrie de mòduls breus en línia, basats en els mètodes que han desenvolupat i provat per a ajudar a aturar la desinformació.
Segons podem veure al primer mòdul, la desinformació no és pròpia d’un tipus concret de mitjà de comunicació, sinó que podem trobar desinformació en mitjans tan variats com un vídeo breu de TikTok o un mitjà de comunicació formal. La doctora Claire Wardle aporta 5 claus per a detectar diferents tipus de desinformació:
- Quants memes i vídeos curts rebem al llarg del dia? Què passa quan els rebem fora de context, no els veiem amb perspectiva o ironia i els donem per reals? Un vídeo d’humor viralitzat i fora de context pot passar a interpretar-se com una realitat, i això ens passa amb personatges famosos o esdeveniments actuals. No pretén fer mal, però amb aquesta sàtira poden propagar confusió i creences falses.
- Un context fals o una cita fora de lloc pot manipular la informació. La imatge pot ser real, la cita també, però la informació que els acompanya potser no està contextualitzant-les.
- També hi ha contingut impostor que utilitza autoria errònia per a manipular. Es fan passar per una persona famosa, posen el logotip d’una empresa o marca… El públic que segueix aquestes persones o marques tendeix a creure aquesta informació.
- Un altre tipus de desinformació tracta de contingut parcialment manipulat. És a dir, poden canviar, ometre o afegir parts retocades.
- Hi ha, també, contingut creat especialment per a manipular i enganyar; en particular, imatges, vídeos o gravacions d’àudio que s’han alterat o editat de manera que tergiversa la realitat.
Us animem a revisar estos 5 punts amb xiquets, xiquetes i joves, a casa i a les aules. Segur que podem pensar en exemples que ens han arribat, dialogar sobre ells, i així ens farem més crítics i intel·ligents, grans i joves, per a estar alerta quan ens arribe nova informació.
[Pots llegir ací la sèrie completa Informació i desinformació]
[Imatge de Gerd Altmann en Pixabay]
Mestra d'infantil i primària