La comunitat d’aprenentatge Santiago Apòstol del Cabanyal, València, rep el premi esment especial en els “I Premis de Benestar Emocional”, organitzats pel Ministeri d’Educació i Formació Professional.
Entrevistem a Roberto Martínez Rodríguez, cap d’estudis i coordinador d’igualtat i convivència.
El premi que han concedit al vostre centre és sobre benestar emocional en l’àmbit educatiu. Podries explicar-nos per què us han donat este premi i quin tipus d’actuacions desenvolupeu?
Nosaltres hem centrat les actuacions que fem en el centre de cara a assegurar el benestar emocional de l’alumnat bàsicament en dos, que són dos actuacions educatives d’èxit: el model dialògic de convivència i la participació educativa de la comunitat. Això va unit a altres xicotetes actuacions comunitàries que realitzem en el centre. Estem treballant en estes actuacions d’èxit des de l’any 2014. El model dialògic compta amb tota la comunitat per a detectar i resoldre conjuntament els problemes de convivència. Estes actuacions ens permeten portar a les aules les claus més importants que la investigació va identificant per a aconseguir aules lliures de violència.
Premis com este són importants per a nosaltres, no sols per la visibilitat que dóna a les actuacions que més èxit estan tenint, sinó perquè també donen visibilitat a la nostra escola. Este va ser un somni d’algunes famílies en l’última festa del somni que realitzem a l’escola, que la comunitat d’aprenentatge del Santiago Apòstol i el treball que ací es fa es coneguera més enllà del nostre territori, per la qual cosa pot ajudar a altres xiquets i xiquetes i les seues famílies, també en altres llocs.
Destacaries alguns impactes que hàgeu pogut vore en el vostre centre?
L’impacte que detectem de manera clara és la reducció dràstica d’episodis violents. Des que vam començar estes actuacions, dins del projecte de Comunitats d’Aprenentatge, la violència física quasi ha desaparegut i només es produeixen episodis molt aïllats i puntuals de violència, i veig molt important destacar la reacció de l’alumnat rebutjant la violència davant eixos pocs episodis. Crec que està molt arrelat en el nostre centre que no es permet la violència i això també ha arribat a les famílies; tenen molt clar que quan un alumne o una alumna utilitza la violència, no es permet i tindrà una conseqüència. La comunitat rebutja eixe comportament i no es trivialitza cap acte de violència.
Un altre impacte important és l’augment del diàleg i la capacitat que té el nostre alumnat de visibilitzar i posar en valor les actituds i comportaments positius, amb valors associats a l’amistat, a estar bé en una aula, a comportar-se amb respecte i educació amb els companys i companyes i amb el professorat.
Quina ha sigut la vostra experiència quant a la implicació del personal del centre i de la comunitat?
Una sort que té la nostra escola és la d’una plantilla consolidada i amb poca mobilitat en la qual totes les persones hem rebut molta formació en estes actuacions. Això ajuda a l’aplicació de les les actuacions. La formació ha sigut un element molt important: la formació dialògica del professorat, sobre la base d’evidències, sobre la base d’actuacions que funcionen; ha sigut clau en estos espais poder llegir-ho, debatre-ho i posar-ho en marxa a les sales.
