L’inici de curs sempre porta amb si una mescla d’il·lusió, responsabilitat i expectatives. Per als qui treballen amb xiquets i xiquetes en les primeres edats, este moment és especialment significatiu. La ciència del desenvolupament infantil porta dècades demostrant que els primers anys de vida són un període biològic i emocionalment decisiu, capaç d’influir en la salut, l’aprenentatge i el benestar al llarg de tota la vida. I en eixa meravellosa etapa, el paper dels mestres i mestres és crucial.
Hui sabem que el desenvolupament infantil no és un procés lineal ni exclusivament genètic. És una construcció complexa en la qual intervenen la biologia, les experiències, les relacions i l’entorn. En este sentit, les evidències trenquen els determinismes que condemnen a reproduir i a augmentar les desigualtats. Lluny d’este determinisme que porta a molts i moltes educadores a la desesperança pensant que poc poden fer, hem de saber que els professionals vinculats a l’educació tenim la capacitat real per a transformar trajectòries vitals, especialment en el cas de xiquets i xiquetes que provenen d’entorns vulnerables o que presenten dificultats d’origen genètic. Arrepleguem en dos articles algunes de les evidències que poden ser útils en este inici de curs.
Les experiències primerenques modelen el cos i la ment
Durant els primers anys, el cervell, el sistema immunitari, el sistema metabòlic i el sistema cardiovascular es desenvolupen a una velocitat extraordinària. No funcionen com a compartiments aïllats, sinó com a sistemes interconnectats que “lligen” l’entorn i s’adapten a ell. Esta adaptació és literal: les experiències primerenques deixen petjades biològiques que influïxen en com els xiquets i xiquetes aprenen, com gestionen l’estrés, com es relacionen i com es mantenen sans al llarg de la vida.
Això implica una idea poderosa: cada interacció, cada rutina, cada oportunitat d’exploració contribuïx a construir salut i desenrovolupament. Els estudis del Center on the Developing Child d’Harvard mostren que les experiències positives —relacions afectives, entorns segurs, oportunitats de joc, reptes cognitius adequats— enfortixen els sistemes del cos i afavorixen un desenvolupament equilibrat. Per contra, les experiències adverses sense suport adult poden activar de manera prolongada el sistema d’estrés, generant efectes que s’acumulen amb el temps.
L’estrés tòxic: per què l’escola pot ser un refugi
No tot estrés és negatiu. L’estrés lleu i manejable és part de l’aprenentatge. Però quan un xiquet viu adversitats intenses i continuades sense el suport d’adults que l’ajuden a regular-se, apareix el que la ciència denomina estrés tòxic. Este tipus d’estrés pot alterar l’arquitectura cerebral, afectar el sistema immunitari i augmentar el risc de problemes de salut i aprenentatge en l’adolescència i l’adultesa.
Ací és on el paper del professorat es torna crucial. L’escola pot actuar com a factor de protecció no mirant cap a un altre costat quan hi ha violència, actuant sempre quan és testimoni d’un maltractament, difamació, violència psicològica o sexual.
Un mestre o mestra que actua com upstander pot protegir biològicament un xiquet de l’impacte de l’estrés tòxic. Esta idea hauria de ser motiu d’orgull professional: la labor docent no sols ensenya, també sana.
Les relacions importen més del que imaginem
Les relacions afectives, de bon tracte i belles són el principal factor de protecció en el desenrotllament infantil. No es tracta únicament de benestar emocional: les relacions segures modulen l’activitat del sistema nerviós, reduïxen la inflamació, afavorixen la maduració del sistema immunitari i contribuïxen a un metabolisme equilibrat.
Això significa que la qualitat del vincle amb cada xiquet o xiqueta és una ferramenta pedagògica i de salut i que la interacció diària —com es parla, com s’escolta, com s’acompanya i secunda— té efectes duradors. Mirar a tot l’alumnat sense excepció amb altes expectatives, reconéixer el seu potencial, oferir oportunitats de participació i transmetre’ls seguretat està contribuint a construir un futur més saludable i més just.
Imatge: Magnific
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.