En les últimes dècades, la salut mental dels i les adolescents s’ha convertit en una preocupació central degut tant a la seua rellevància epidemiològica com al seu impacte en el desenvolupament humà i social. A Europa, un de cada cinc adolescents patix un trastorn mental, amb inici al voltant dels 14 anys. Els metaanàlisi globals reforcen la magnitud del problema, assenyalant la depressió com una de les principals causes de discapacitat relacionada amb la salut, sovint començant en edats primerenques, afectant principalment xiquetes i a persones amb major vulnerabilitat.
Podem dir que la salut mental és un tema que preocupa i interessa a la ciència i a la ciutadania però, què és la salut mental i què podem fer per a afavorir-la?
Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental es definix com un estat de benestar mental que permet a les persones fer front als moments d’estrés de la vida, desenvolupant tot el seu potencial, aprendre i treballar adequadament i contribuir a la seua comunitat. Té un valor intrínsec i instrumental i és un dret humà fonamental.
És una bona notícia saber que els factors de protecció es donen durant tota la vida i contribuïxen a reforçar la resiliència. Entre ells es troben les habilitats socioemocionals individuals, les interaccions socials positives, l’accés a una educació de qualitat, un treball decent, veïnats segurs i sòlids llaços comunitaris.
Segons l’OMS, els programes de promoció i prevenció requerixen col·laboració intersectorial. Els sectors de l’educació, treball, justícia, transport, medi ambient, vivenda i benestar exercixen una funció crucial. D’altra banda, el sector de la salut pot contribuir incorporant la promoció i la prevenció en els seus servicis i liderant o donant suport a la coordinació multisectorial.
En este sentit, tots els Estats membres de l’OMS s’han compromés a aplicar el Pla d’Acció Integral sobre Salut Mental 2013-2030, l’objectiu de la qual és millorar la salut mental per mitjà de quatre estratègies principals centrades en el lideratge, l’atenció comunitària, la promoció i prevenció, i l’enfortiment dels sistemes d’informació, les dades científiques i les investigacions sobre la salut mental.
Per concloure, arrepleguem els resultats d’un estudi sobre adolescents òrfens a Tanzània que rescata factors de protecció alineats amb les recomanacions de l’OMS que són promotors de l’esperança, la felicitat i la salut: relacions comunitàries sòlides, autoestima i autonomia. Estos factors es poden abordar en programes d’intervenció destinats a fomentar el benestar mental dels adolescents. Un meravellós exemple d’èxit és el club de valentes violència zero!
Imatge: Magnific
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.