Després de les vacacions escolars, el debat sobre l’ús de pantalles en la infància sempre ressorgix amb força: són un enemic que hàgem d’evitar o una ferramenta que, ben utilitzada, pot aportar valor? Amb més temps a casa, famílies i educadors s’enfronten al desafiament de gestionar el temps enfront de les pantalles.
En este diari, des de la seua rigorositat, ja en nombroses ocasions s’han abordat les seues potencialitats com a ferramenta educativa, abordant pautes que llancen llum a este continu debat.
L’evidència científica recolza que les pantalles són ferramentes l’impacte de les quals depén de l’ús que es faça d’elles. La clau està a controlar alguns factors essencials, com la selecció del contingut, el temps d’exposició i les condicions d’acompanyament. Seguint estes pautes, és possible convertir-les en aliades de l’aprenentatge i del desenrotllament infantil.
Hui, en este article, explorem algunes claus de com fer-lo de manera informada, aprofitant les oportunitats que l’ús de pantalles oferix.
Recomanacions sobre el temps enfront de la pantalla
Organitzacions internacionals com l’Associació Americana de Pediatria, UNICEF i l’Organització Mundial de la Salut coincidixen en estes recomanacions clau:
- Menors de 2 anys: no es recomana l’ús de pantalles, excepte videotelefonades supervisades.
- De 2 a 5 anys: limitar l’exposició a una hora diària (com a màxim) de contingut educatiu d’alta qualitat.
- Majors de 6 anys: assegurar un equilibri entre activitats digitals i altres essencials com el joc físic, la lectura i les interaccions socials.
Acompanyament i supervisió del contingut
Estes guies també destaquen la importància de les condicions en les quals el visionat de pantalles es produïx. Arrepleguem les més importants:
- Presència activa de persones adultes: acompanyar als xiquets i xiquetes durant el temps de pantalla buscant un aprenentatge actiu i l’alfabetització mediàtica. Això permet resoldre dubtes en el moment, relacionar el contingut amb la vida diària i fomentar diàlegs sobre valors, emocions i altres temes crítics.
- Selecció acurada del contingut: supervisar i prioritzar material educatiu que promoga el desenrotllament cognitiu, social i emocional infantil.
- Establiment de límits: garantir que el temps enfront de la pantalla no substituïsca activitats essencials com el joc, les relacions cara a cara, l’exploració de l’entorn o el descans. Les recomanacions internacionals incidixen en la importància de crear “moments lliures de pantalla”, com durant els menjars o abans de dormir.
Com identificar un bon contingut audiovisual infantil
Quan parlem de contingut audiovisual específicament dissenyat per a la infància, podem assegurar la seua qualitat ateses les següents pautes:
1. Adequació al desenrotllament infantil
- Claredat: els temes han de ser clars i alineats amb el desenrotllament cognitiu, social i emocional dels xiquets i xiquetes.
- Accessible, però enriquidor: diàlegs i trames comprensibles, però amb suficient riquesa per a expandir el seu vocabulari.
- Duració breu: els episodis han de tindre una duració adequada a la seua capacitat atencional, depenent de l’edat.
2. Propòsit educatiu
- Objectiu definit: cada programa ha de tindre un propòsit pedagògic clar.
- Enfocament temàtic: abordar temes concrets que suposen un aprenentatge.
3. Promoció de valors i models positius
- Personatges referents, situacions exemplars, amb comportaments que fomenten l’amistat, l’empatia i actituds respectuoses, de protecció i valentia.
- Inclusió: representació de la diversitat i promoció de la igualtat de diferències.
- Resolució de problemes: estímul del pensament crític i la curiositat.
4. Estímuls adequats
- Disseny funcional: colors atractius i elements visuals i auditius clars que guien l’atenció.
- Ritme adequat: escenes pausades que faciliten el processament de la informació sense *sobreestimular.
És important assenyalar que les orientacions d’este últim punt, Com identificar un bon contingut audiovisual infantil, es referixen específicament a programes dissenyats per al públic infantil. No obstant això, no hem d’oblidar la riquesa educativa que poden oferir altres materials culturals, científics i artístics no específicament dirigits a la infància, com a ballets, òperes, documentals o representacions teatrals. Estos continguts, seleccionats, integrats i acompanyats, són una excel·lent manera d’enriquir el seu aprenentatge i formació.
Triar contingut audiovisual de qualitat és un compromís que pot marcar una diferència significativa en com els xiquets i xiquetes interactuen amb les pantalles. Amb una selecció adequada i un acompanyament responsable, estes poden transformar-se en una ferramenta valuosa que no sols entretinga, sinó que inspire i eduque en continguts i valors essencials per al desenrotllament de la infància.
[Imatge: Freepik]
Investigadora postdoctoral Margarita Salas a la Universitat de Barcelona. Professora visitant a la Universidade Nova de Lisboa sota el projecte "We All Win" per a la millora educativa i la inclusió mitjançant entorns interactius d'aprenentatge amb impacte social.