Em vaig iniciar en l’aprenentatge dialògic de forma totalment fortuïta. Sense saber-ho, vaig anar a treballar a un centre en el que estaven molt sensibilitzats amb el poder transformador que té l’escola i realitzaven alguna actuació educativa d’èxit. En aquells dies estaven començant a somiar; hui dia és un projecte més que consolidat que ha tingut un impacte molt positiu per a tota la comunitat educativa. Arran d’eixa experiència, vaig començar a interessar-me per estes propostes. Actualment, acudisc al Seminari A Muscles de Gegants de València i realitze alguna actuació d’èxit en la meua tutoria. Este cap de setmana, junt amb diverses de les meues companyes del seminari, vaig decidir acudir a la XI Trobada Internacional de Comunitats d’Aprenentatge a Oviedo.
Per a mi, la paraula que millor defineix tot el que he viscut allí és il·lusió. Il·lusió per compartir eixes vivències que tant d’impacte han tingut, il·lusió per impulsar una transformació en la realitat educativa del nostre context més pròxim, il·lusió per conéixer noves propostes, il·lusió per retrobar-nos amb persones que tant ens inspiren, il·lusió per xopar-nos del que diu la ciència… En definitiva, il·lusió per transformar-nos per a donar el millor de nosaltres mateixos i mateixes dia a dia tant a l’aula com fora d’ella. Perquè, com va comentar en la tertúlia científica sobre Darwin la mestra jubilada Susana, de l’escola Mare de Deu de Terrasa, la filosofia de les Comunitats d’Aprenentatge va més enllà de l’escola i impregna tots els aspectes de la nostra vida.
Per tot això, esta trobada ha sigut per a mi molt transformadora i inspiradora, ja que en estos dies m’he contagiat de l’entusiasme que moltes i molts docents posen dia a dia a les seues aules de realitats molt diferents, per a aconseguir tant una millor educació com convivència. M’ha ajudat a prendre consciència de la importància que té el rigor científic en l’àmbit educatiu i vaig poder experimentar en primera persona l’impacte tan positiu que tenen les tertúlies científiques dialògiques, malgrat la reticència que em generaven.
Volia acabar este text donant les gràcies a Astúries AEBE per tot l’afecte que han posat en esta trobada i a tots els i les docents o “artistes del canvi social”, com va referir la Doctora Pilar Fernández en la presentació de la conferència inaugural, que han participat en la trobada, per ser tan inspiradors. A València, ja us estem esperant per a la pròxima trobada.
Mestra de primària, anglés i educació especial