Ilustración conceptual del apoyo comunitario entre mujeres con el logotipo de SNEHA, con asistencia de IA

Una investigació publicada en la revista The Lancet Global Health aporta noves evidències sobre els resultats d’una intervenció comunitària desenrotllada en els assentaments urbans de Bombai, a l’Índia. El programa, impulsat per l’organització SNEHA (Society for Nutrition, Education and Health Action per les seues sigles en anglés) ha aconseguit millorar significativament l’accés de dones que patixen violència domèstica als servicis de suport i atenció.

La iniciativa, coneguda com a TARA (Take Action Reach All), combina la participació comunitària amb mecanismes concrets de protecció. A través de grups de dones, hòmens i jóvens, el programa treballa per a identificar situacions de violència, promoure la intervenció de la comunitat i facilitar l’accés als recursos disponibles. Una de les seues actuacions més rellevants és la participació de dones voluntàries, conegudes com *sanginis, que oferixen suport inicial a les víctimes i les posen en contacte amb professionals especialitzats. La intervenció també establix vincles amb els servicis sanitaris, la policia i l’assistència jurídica, de manera que la resposta no depenga únicament que les pròpies víctimes aconseguisquen trobar ajuda pels seus propis mitjans.

Per a avaluar el programa, l’equip investigador va realitzar un assaig aleatori en 48 comunitats, de les quals 24 van rebre la intervenció. Entre les dones que havien patit violència física o sexual, el 20,9% va comunicar la seua situació als servicis de suport en les comunitats participants, enfront del 9,3% en les de comparació. Esta diferència estadísticament significativa, juntament amb el disseny experimental, aporta evidències d’un efecte positiu de la intervenció sobre la comunicació de situacions de violència. Durant el programa també es van identificar 4.121 supervivents, de les quals 3.773 van rebre atenció especialitzada, encara que estes xifres, per si soles, no permeten establir un efecte causal. D’altra banda, l’estudi no va trobar evidències estadísticament significatives d’una reducció de la prevalença de violència domèstica atribuïble a la intervenció. Així doncs conclou que la mobilització comunitària resulta útil per a facilitar l’accés als recursos de protecció a les víctimes però no aconseguix reduir la violència.

 

Este article va ser publicat en DF Diario Feminista el passat 2 de novembre de 2026
image_pdfPDF
+ posts

Cofundadora del Grup de Dones Sherezade: Dialogant el Feminisme