El passat 10 d’octubre va ser el Dia Mundial de la Salut Mental. El lema d’enguany, triat per la Federació Mundial per a la Salut Mental (WFMH), és «Escoltar les experiències viscudes: veus reals, canvis reals».
Un dels problemes que té greus conseqüències per a la salut mental és l’abús sexual infantil (ASI). Les seues conseqüències no es limiten a la infància, sinó que persistixen en l’edat adulta en els qui ho patixen i s’estenen més enllà de les persones directament afectades. També sabem que el ASI no es limita a contextos desfavorits, sinó que és present en tota mena d’entorns socials i econòmics.
L’Oficina Regional per a Europa de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) acaba de publicar l’informe Adverse childhood experiences in the European Union, Iceland and Norway: characteristics, consequences and costs. Es tracta de la primera enquesta harmonitzada sobre experiències adverses en la infància realitzada en els 27 països de la Unió Europea, Islàndia i Noruega, en la qual han participat 26.741 jóvens d’entre 18 i 30 anys. No intervindre per a previndre estes experiències té enormes costos, tant per a la salut com per a l’economia. L’informe aporta dades que mostren que alguns programes de prevenció generen un estalvi d’al voltant de quatre vegades el seu cost.
La cocreació amb les persones directament afectades i amb la ciutadania, basada en evidències científiques que demostren millores en la vida de les persones, és un requisit de la comunitat científica internacional en tots els àmbits. La necessitat d’implicar a tota la comunitat també està adquirint cada vegada més protagonisme en els debats sobre com previndre els problemes de salut mental i millorar el benestar. Com es va destacar durant la presentació de l’informe, la salut mental no es construïx únicament en les consultes mèdiques i els hospitals, sinó també en les llars, les comunitats, l’educació i les polítiques públiques. L’OMS i les evidències científiques existents subratllen la importància del suport social i de les comunitats sòlides.
Les evidències científiques han demostrat el paper del suport entre iguals en la prevenció de la violència. Per a les víctimes, comptar amb suport és essencial per a convertir-se en supervivents. No obstant això, poques persones oferixen suport en situacions de violència, perquè els qui fan costat a les víctimes solen patir represàlies, un fenomen conegut com a violència ailladora.
Existixen Actuacions Educatives d’Èxit que ja estan contribuint a superar esta violència i permeten que els qui la presencien passen de ser espectadors passius a posicionar-se al costat de la víctima i actuar com upstanders, és a dir, persones que intervenen davant la injustícia. Un exemple és el Model Dialògic de Prevenció i Resolució de Conflictes, que ha demostrat previndre la violència, també des de la infància i els efectes de la qual sobre la salut s’han analitzat científicament.
A més, s’estan desenrotllant Tertúlies Dialògiques cocreades amb la ciutadania, incloses persones afectades, que estan aconseguint millores en la salut mental. Les Trobades Literàries Dialògiques han demostrat millores en la salut mental en diferents contextos, com a centres educatius, barris i centres sanitaris. També se celebren Tertúlies Científiques Dialògiques per a debatre sobre evidències científiques que contribuïxen a previndre i erradicar l’abús sexual infantil.
Estes són accions concretes que ja estan aconseguint millores en implicar a tota la comunitat, cocrear amb els qui han patit violència i basar-se en evidències científiques que demostren les millores en la salut a les quals estes persones tenen dret.
Este article va ser publicat el passat 10 d’octubre en Daily27
Imatge: Magnific
Graduada en psicologia a la Universitat de València i investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona