El manteniment d’altes expectatives per a tot l’alumnat requerix oferir les bastides necessàries perquè tots i totes aconseguisquen els màxims aprenentatges i fer-ho a través del que sabem que funciona: les actuacions educatives d’èxit, sense adulterar, sense introduir “imaginatius components” que empitjoren els seus resultats i posen en risc l’aprofitament de les millores educatives que ens procura l’avanç científic.
L’article Scaffolding and dialogic teaching in mathematics education: introduction and review, publicat en ZDM Mathematics Education, revisa la literatura recent sobre els temes de bastida i ensenyança dialògica en les matemàtiques. Primer, definint la bastida i l’ensenyança dialògica; després, realitzant un estudi de la literatura sobre bastida en educació matemàtica (2010-2015), analitzant 21 publicacions i 14 articles, i fent una breu revisió de la literatura sobre l’ensenyança dialògica, per a finalitzar amb una anàlisi crítica i algunes conclusions.
Alguns resultats sobre la revisió dels articles sobre bastida en educació matemàtica descriuen la importància de brindar àmplies oportunitats perquè els i les estudiants de baix rendiment pensen matemàticament, donant-los més temps per a pensar, involucrant-los i proporcionant més interaccions a més de les que tenen amb mestres. La bastida implica un element dialògic en el qual, per a ajudar a portar als xiquets i les xiquetes a través de la zona de desenvolupament proper, la persona adulta ha de ser sensible al xiquet o la xiqueta, verificant la comprensió i transformant les explicacions, és a dir, utilitzant l’educació dialògica en la qual el desenrotllament ocorre en l’espai de possibilitats (espai dialògic) que s’obri en les relacions educatives. Tots els estudis analitzats en l’article mostren que tant la dialèctica com l’ensenyament dialògic tenen el seu lloc i poden combinar-se de manera útil a l’aula de matemàtiques, permetent comprendre els diferents processos darrere de l’aparició de la comprensió en matemàtiques i la forma en què estos poden ser potenciats o obstaculitzats pel professorat.
En la seua part final, l’article mostra que els processos de bastida i ensenyament dialògic són complementaris, aportant exemples d’estudis d’impacte com el de Díez-Palomar y Olivé (2015) centrats en l’aprenentatge dialògic en grups interactius i les interaccions de bastida per a promoure este aprenentatge dialògic. Díez-Palomar i Olivé resumixen la complexa relació entre la bastida i l’aprenentatge dialògic, descrivint que:
«la clau sembla estar en algun punt intermedi: cuidar als xiquets i les xiquetes, donar-los suport, advertir-los quan s’ixen del tema, al mateix temps que se’ls proporciona suficient llibertat per a descobrir les respostes per si mateixos».
[Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 27 de juny de 2023]
[Llig ací més articles sobre matemàtiques]
[Imatge: Freepik]
Mestra d'educació infantil i primària. Màster en necessitats educatives i atenció primerenca