Fa uns dies, en acabar de llegir junts un fragment del poema de L’Odissea abans de dormir, el meu fill em va demanar no parar de llegir perquè tenia moltes ganes de saber què passava a continuació amb Ulisses en la seua complicada tornada a casa amb els seus estimats Penélope i Telémaco. Ens havíem detingut al final del relat d’Ulisses al rei Alcínoo i la reina Arete, pares de Nausícaa, en el qual comptava tot el que li havia succeït des de la seua eixida de Troia després de la guerra. Lluny de començar a tindre son, el meu fill estava atent a cada detall de la història i, igual que la primera vegada que el vam llegir, els dies posteriors hem continuat comentant i dialogant sobre diversos aspectes del relat.
El diumenge passat, mentres veia la pel·lícula de L’Odissea al cinema, ens va succeir, per accident, una cosa molt similar. Mentres es desenrotllava una de les escenes més impactants de la pel·lícula en la qual es mostrava part de la cruel batalla de Troia, la projecció es va detindre, es van encendre les llums d’emergència de la sala i una persona ens va informar que tot el centre comercial havia patit una apagada elèctrica. Va haver-hi un breu silenci, seguit per reclams de diversos espectadors que, incloent-me, ens lamentàvem de no poder continuar gaudint d’esta captivadora història. La projecció es va reprendre poc després, i en acabar la pel·lícula es van escoltar aplaudiments a la sala.
Tan sols dos setmanes arrere, vaig ser convidat a participar en l’última sessió de tertúlia literària dialògica del curs escolar d’un grup de quart curs d’una escola primària de la meua ciutat. El claustre havia decidit començar les tertúlies literàries dialògiques en tots els grups després de conéixer, en una formació sobre actuacions educatives d’èxit, el cas de l’escola de persones adultes La Verneda Sant-Martí i els d’altres comunitats d’aprenentatge que també les implementen. El professor més jove de l’escola va ser el primer a posar-les en marxa, i va decidir fer-ho precisament amb L’Odissea. Em va contar que estava emocionat que els seus estudiants conegueren esta història tan important de la literatura mundial, i em va explicar que al principi només dos o tres estudiants participaven llegint el seu paràgraf, però que amb el pas de les sessions van anar augmentant cada vegada més el nombre de participacions, així com la complexitat i profunditat de les seues reflexions. Entre tots i totes van decidir llegir dos capítols per setmana en lloc d’un perquè desitjaven saber el final abans d’eixir de vacacions d’estiu. El dia que jo vaig assistir va haver-hi comentaris molt diversos, inclosos tres que mai oblidaré sobre el paral·lelisme que alguns estudiants van trobar entre la tempestuosa història de l’heroi Ulisses i la seua pròpia història familiar. Així, quan els seus familiars vegen esta pel·lícula, ells i elles no sols podran participar en els diàlegs que esta provoque i comprendre el context dels successos, sinó que fins i tot podran aportar alguns detalls de la història que només es relaten en les versions escrites.
Les grans obres de la literatura universal es consideren tals perquè, sense importar fa quant van ser escrites o de quina nacionalitat era la persona que les va escriure, continuen captivant-nos a persones de molt diversos contextos, països, edats i nivells socioeconòmics en l’actualitat. Les tertúlies literàries dialògiques permeten que tota persona de qualsevol context socioeconòmic puga accedir, gaudir i enamorar-se precisament d’eixes grans obres de la literatura universal, tinga o no el costum previ de llegir llibres en el seu nucli familiar.
Imatge: fotografia de l’autor
Instituto de Investigaciones en Educación, Universidad Veracruzana. Sub-xarxa Universitària Internacional de Comunitats d'Aprenentatge IUS-SALEACOM