Un salvavides en la infància que patix experiències adverses.
Quan arriba l’estiu, per a molts xiquets i xiquetes comencen setmanes de descans, jocs i noves experiències. No obstant això, per a una part de la infància, el final del curs escolar també implica perdre temporalment alguns dels espais que més els protegixen: la relació diària amb els seus companys i companyes, l’acompanyament de docents de referència i les oportunitats de participar en activitats educatives fora de l’aula.
Per als xiquets i xiquetes que viuen situacions de pobresa, aïllament social, dificultats familiars o experiències adverses, les vacacions poden convertir-se en un període on augmenten les desigualtats. No perquè l’estiu siga el problema, sinó perquè durant estos mesos desapareixen alguns dels contextos on construïxen vincles, desenrotllen resiliència i troben adults que els acompanyen.
Les experiències adverses de la infància (ACE) inclouen una gamma de diferents tipus d’experiències traumàtiques a les quals un xiquet o una xiqueta pot estar exposat. Entre ells es troben els esdeveniments estressants prolongats o successos aguts: abús psicològic, físic, sexual, de substàncies, malaltia mental en la llar, mare víctima de violència de gènere i comportament criminal en la llar.
En este escenari, l’esport pot adquirir un significat molt més profund que la pràctica d’una activitat física. La investigació ha mostrat que participar en activitats esportives, especialment quan es desenrotllen en entorns segurs i acompanyats per adults significatius, pot afavorir la resiliència infantil: la capacitat d’afrontar dificultats, adaptar-se a situacions adverses i continuar desenvolupant-se positivament.
Un dels elements més rellevants que assenyalen diferents estudis és el paper de les relacions socials. Per a la infància que ha viscut situacions adverses, disposar d’espais on establir relacions positives suposa convertir-se en un factor de protecció fonamental. Esta dimensió relacional és especialment important en els esports col·lectius, on la resiliència es construïx a través de la cooperació, el suport mutu i la sensació de pertinença.
En un equip s’aprén que els reptes no sempre s’afronten en soledat i que l’ajuda d’altres persones pot ser una font de fortalesa i augment de la confiança en un mateix per a poder aconseguir el que ens proposem. Per a alguns xiquets i xiquetes, l’entrenador o entrenadora representa una figura adulta significativa; per a uns altres, els companys i companyes oferixen noves oportunitats d’amistat i suport.
Un altre dels mecanismes que explica el valor educatiu de l’esport és el desenvolupant de l’autoeficàcia: la confiança en les pròpies capacitats. La infància que creix en contextos de vulnerabilitat pot acumular experiències on rep missatges explícits o implícits sobre el que no pot fer. Les dificultats econòmiques, socials o familiars poden afectar la percepció que té sobre si mateixa.
L’esport oferix un context diferent perquè permet experimentar el progrés de manera visible: aprendre una habilitat, millorar un moviment, superar una dificultat, contribuir a l’equip o aconseguir un objectiu després d’intentar-lo diverses vegades. A més, hi ha una sèrie de beneficis socials, entre ells, l’increment de les conductes prosocials, la reducció de la delinqüència i dels comportaments antisocials, així com una major connexió social.
Reconéixer el valor de l’esport no pot portar-nos a traslladar tota la responsabilitat a les famílies. Dir “els xiquets haurien de fer esport” no és suficient quan existixen barreres que dificulten la participació. Per això, si entenem l’esport com un context educatiu i protector, el seu accés ha de formar part de les polítiques d’infància i d’inclusió social.
Les escoles i les comunitats, en este sentit, exercixen un paper fonamental identificant a l’alumnat que es beneficiaria d’estes experiències, establint col·laboracions amb entitats esportives i facilitant que cap xiquet o xiqueta quede exclòs per motius econòmics. Els servicis socials, per part seua, podrien considerar la participació esportiva com una oportunitat de desenvolupament i no únicament com una activitat d’oci.
Imatge creada per Chat GPT
Doctora en Educació. Durant 23 anys mestra de pedagogia terapèutica i educació primària i 8 anys directora del CEIP L'Escolaica. Professora en la Universitat de València.