Llegint el llibre El cerebro que cura, una de les coses que més m’ha cridat l’atenció és que esmenta en repetides ocasions el concepte japonés ikigai, entés com la “raó de ser”: allò que ens impulsa a alçar-nos cada matí i ens dona energia per a seguir avant en els moments difícils. L’autor principal del llibre, el catedràtic de neurologia Álvaro Pascual-Leone (de la facultat de medicina d’Harvard), subratlla que tindre un propòsit vital s’associa amb una millor salut.
«Estudios en la isla japonesa de Okinawa, una de las regiones del mundo con mayor expectativa de vida y con una población inusualmente numerosa de personas de más de cien años, confirman que el Ikigai es un concepto crucial en la cultura. Tener un ikigai bien definido y una red social de relaciones estrechas – lo que en Okinawa llaman moai – son los factores más importantes para predecir esa longevidad y la salud en edad avanzada» (pàg. 20).
En este sentit, també parla sobre la importància d’envoltar-nos de persones amb pensaments positius que ens volen i ens donen suport per a aconseguir tindre un pensament positiu i una millor salut. No es tracta de ser irracionals, sinó d’acceptar les pròpies limitacions i tractar de superar-les.
Des de l’àmbit educatiu, estes idees conviden a la reflexió. Quan un xiquet es desperta al matí, no és el mateix acudir a una aula on sap que l’estimaran, el cuidaran i escoltaran, que anar a un lloc on patix assetjament i rebuig. Eixa vivència quotidiana condiciona els seus pensaments, la seua manera d’estar en el món i també la seua salut.
Les interaccions influïxen en el diàleg intern d’eixe xiquet: sentir-se recolzat per companys i docents afavorix pensaments positius, mentres que el contrari pot generar inseguretat o desmotivació. Per això, implementar a les escoles actuacions com el Club de Valents i Valentes Violència Zero, que ha demostrat científicament aconseguir les majors millores en l’erradicació de l’assetjament i el foment de l’amistat, és crucial per a fomentar el benestar i la salut de tot l’alumnat.
En este sentit, pensar l’escola com un espai on també es pot començar a construir eixe ikigai —eixa raó per a alçar-se cada dia— obri una línia de treball clara: cuidar les relacions, afavorir l’amistat i crear entorns lliures de violència que permeten que cada xiquet o xiqueta trobe allò que li motiva, que li connecta amb els altres i que li fa trobar-li el sentit a la seua vida cada matí en despertar.
Imatge: Freepik
Professor d'educació primària durant 7 anys i doctorand a la Universitat Rovira i Virgili