En el cas que, per exemple, un xiquet de 7 anys haja tocat sense consentiment els genitals de manera recurrent a una xiqueta de la mateixa edat, de cap manera es pot parlar de “jocs”. És clarament una agressió sexual. La patix una persona que és menor d’edat i és, per tant, especialment vulnerable.

Hi ha escoles on es diu que este tipus de situacions són jocs típics de la infància i que els utilitzen per a explorar. És una mentida que encobrix, legitima i promou les agressions sexuals. Sempre que no hi haja consentiment, estem parlant d’una agressió sexual.

Si a una dona de, per exemple, 30 anys li toquen els genitals recurrentment sense el seu consentiment, no hauríem de dubtar que és una agressió sexual. No hi ha manera raonable de pensar d’una altra manera en qualsevol altra circumstància. No és un joc, és una forma d’intent de sotmetiment.

I és que, a més, en l’exemple del xiquet i la xiqueta de 7 anys, estem parlant de menors d’edat.

Des d’una perspectiva de tolerància zero amb les agressions sexuals, no és comprensible que es tracte de justificar una agressió sexual. Allí on es justifica, és impossible crear espais segurs.

Esta secció de DF analitza les masculinitats. Doncs bé, en estos casos també és un tema fonamental. Si diem que tots els xiquets són iguals, no fomentarem que hi haja xiquets que es posicionen contra esta mena d’agressions, i, per descomptat, no distingirem entre els que agredixen i els que no agredixen i es posicionen contra estes agressions. Si no distingim entre diferents tipus de masculinitats, això contribuirà a fomentar les agressions sexuals. En canvi, fomentar i visibilitzar les masculinitats que es posicionen contra les agressions sexuals, contribuïx a combatre la violència sexual. La perspectiva NAM és molt útil per a eixe objectiu.

[Este article va ser publicat per primera vegada en Diario Feminista el 20 de març de 2025]
[Imatge: Freepik]
image_pdfPDF
+ posts

Professor de la Universitat del País Basc. Les seues línies d'investigació inclouen la superació de les desigualtats en educació, especialment en aprenentatge de segones llengües, la superació de la violència de gènere i les masculinitats.